Biologia i rituals d'aparellament
A la natura, els ajolotes comencen el seu procés de reproducció durant l'hivern, a partir del desembre. Durant aquest període, els mascles busquen les femelles i realitzen una sèrie de moviments dansaires amb la cua per atraure la seva parella. Quan una femella se sent atreta, es produeix un ball ritual entre tots dos, que involucra una sèrie de moviments coordinats.
Quan la femella accepta el mascle, aquest diposita un paquet d'esperma, conegut com a espermatòfor, que la femella recull amb la claveguera. Aquest espermatòfor es transfereix mitjançant un procés anomenat inseminació cloacal. Aquest tipus de reproducció, encara que comú en molts amfibis i rèptils, és força peculiar i diferent del que s'observa en molts altres vertebrats.
Gestació i posta d'ous
Després de l'aparellament, la femella de ajolote duu a terme la gestació de l'esperma rebut. Durant aquest període de gestació, que pot durar fins a un mes, la femella produeix centenars d'ous que seran fertilitzats per l'esperma prèviament emmagatzemat a la claveguera.
Quan els ous estan llestos per ser dipositats, la femella els adhereix a les plantes i roques soltes a l'aigua. Aquests ous són gelatinosos a l'exterior, però ferms a l'interior, protegint els embrions. És important destacar que durant aquest procés, la femella pot posar entre 100-1,000 ous, depenent de la seva grandària i salut.
Desenvolupament i creixement dels ajolotes
Els ous fertilitzats dels ajolotes triguen entre dues a tres setmanes a eclosionar. En néixer, els juvenils d'ajolote posseeixen brànquies externes, a través de les quals respiren, i consumeixen el sac vitel·lí durant els primers dies de vida.
A mesura que creixen, es comencen a alimentar de petits invertebrats aquàtics.
- Durant el seu creixement, poden patir metamorfosi en circumstàncies específiques, com ara canvis al seu entorn.
- A la natura, els ajolotes romanen en la seva forma larvària durant tota la seva vida, un fenomen conegut com a neotènia.
La regeneració dels ajolotes
Una de les peculiaritats més fascinants dels ajolotes és la seva capacitat per regenerar parts del cos que han estat danyades o perdudes. Això inclou òrgans complexos com el cor, pulmons, medul·la espinal i parts del cervell.
A nivell cel·lular, els ajolotes tenen una increïble capacitat per reorganitzar les seves cèl·lules i teixits, un fenomen que els científics encara no comprenen completament. Aquesta notable habilitat de regeneració ha esdevingut un camp destudi interessant en la biomedicina i la investigació del càncer.
Conservació i amenaces per als ajolotes
Tot i les meravelles de la seva biologia i reproducció, els ajolotes estan en risc de desaparèixer del seu únic hàbitat natural a Mèxic. La pèrdua d'habitat, la contaminació de l'aigua i la introducció d'espècies invasores han portat aquesta espècie a la llista d'animals en perill d'extinció. És crucial que prenguem mesures per protegir aquest fill únic de la natura i assegurar-ne la supervivència per a les generacions futures.