Immersos en el vast món animal, trobem l'ajolot, un amfibi que ha fascinat la ciència a causa de la seva increïble capacitat per regenerar el seu propi teixit, incloent-hi el cor, la columna vertebral i el cervell. Considerat una meravella de la natura, aquest animal misteriós i en perill d'extinció encara conté molts secrets per descobrir. A més del seu increïble do de regeneració, un dels aspectes que més crida l'atenció d'aquest ésser és el seu hàbitat, que en gran mesura defineix les seves característiques i comportament.
Parem-nos llavors a preguntar-nos: on es desplaça l'ajolot? Emprenguem un fascinant viatge pels seus hàbitats i descobrim tots els misteris que envolten aquesta criatura fascinant.
L'origen de l'ajolot: Les aigües de Xochimilco
L'ajolot, també conegut com axolot, és originari dels sistemes lacustres chalco-xochimilcas a la Ciutat de Mèxic, més específicament a Xochimilco. Aquest és l'únic lloc al món on aquests éssers poden ser trobats en el seu estat natural. Es tracta d'un entorn aquàtic abundant en vegetació, cosa que li permet amagar-se dels depredadors i aguaitar les seves preses.
L'adaptació a l'entorn: La relació entre l'ajolot i l'entorn aquàtic
Els ajolotes se senten còmodes en aigües tranquil·les. S'estimen més els canals lents, els llacs d'aigües calmes i les zones de vegetació aquàtica densa. Aquests amfibis viuen sota l'aigua durant tota la vida, a diferència d'altres espècies que maduren i abandonen l'aigua. Aquesta adaptació us permet a l'ajolot tenir accés a un subministrament constant d'aliment i us proporciona la millor oportunitat de trobar parella.
Hàbits nocturns i la vida al fosc fons del llac
Els ajolotes són animals nocturns. Durant el dia solen romandre al fons del llac, aixoplugats per la vegetació o amagats entre les pedres. No obstant, al capvespre, emergeixen per buscar aliment. S'alimenten principalment de petits invertebrats, com cucs i crustacis, encara que també poden menjar petits peixos i fins i tot altres ajolotes.
Els ajolotes en captivitat: Un desplaçament forçat
Amb el perill d'extinció lluitant en contra seu, l'ajolot també ha estat traslladat a entorns de captiveri en un intent per conservar l'espècie. En aquests casos, el desplaçament de l'ajolot depèn en gran mesura de les condicions que se'ls proporcionin. En termes d'hàbitat, els ajolotes en captivitat necessiten un tanc amb aigua força freda, entre 15 i 20 graus Centígrads, amb un bon sistema de filtratge per mantenir l'aigua neta i fresca.
L'ajolot a la cultura i la mitologia mexicana
Més enllà del seu hàbitat natural, l'ajolot també ha fet un recorregut molt peculiar a través de la cultura i la mitologia mexicana. A la mitologia asteca, per exemple, es creu que els ajolotes són la reencarnació de Xólotl, el déu dels monstres, bessó de Quetzalcóatl. No obstant això, Xólotl es va transformar en ajolote per evitar ser sacrificat. Des de llavors, aquest animal s'ha convertit en un símbol de la supervivència i la resistència a la cultura mexicana.