El cicle de vida de la cérvola
El viatge a la vida d'una cérvola comença des del moment del seu naixement. Neixen petites però perfectament formades, i la seva mida diminut les ajuda a amagar-se dels depredadors. Són capaços de caminar i seguir les mares poc després de néixer.
A mesura que creix, la cérvola passa per diverses etapes. Tot i que és precoç en termes de mobilitat, el seu desenvolupament mental i social és gradual. La femella de cérvol roman amb la seva mare durant el primer any de vida, aprenent-ne les habilitats de supervivència i els costums del ramat.
La cria de la cérvola i la maternitat
Una característica notable de la cérvola és la seva maternitat. Després d'assolir la maduresa sexual, que generalment passa en el segon any, la cérvola s'aparellarà i, després d'una gestació d'uns vuit mesos, donarà a llum.
- Durant el període de cria, la cérvola se separa del grup per buscar un lloc tranquil i segur per donar a llum. Dóna a llum a un únic cervatillo, encara que són comuns els parts bessons, especialment en espècies grans com el cérvol vermell.
- Els primers dies de vida del cervatillo són crítics, durant els quals la cérvola és summament protectora. A mesura que el cervatillo creix, comença a explorar el seu món sota la supervisió de la mare. Aviat s'unirà a un grup de cervatets dirigit per una cérvola adulta, generalment la mare.
Comportament i costums de les cérvoles
Les cérvoles, a diferència dels cérvols, no tenen cornamentes. Tot i això, el seu agut enginy i sentit de la comunitat són la seva principal forma de defensa contra els depredadors. Les cérvoles es mouen en grups, usualment formats per cérvoles adultes i joves.
En el període d'aparellament o l'època de la brama, els mascles lluiten pel dret d'aparellar-se, mentre que les cérvoles seleccionen el company més fort. Després de l'època d'aparellament, les cérvoles se separen novament a la seva rajada i tornen als seus hàbits normals.
Hàbitats i distribució de les cérvoles
Les cérvoles són adaptables i poden trobar-se en una àmplia varietat de ecosistemes, des de boscos boreals i mixtos fins a pastures i deserts. Tot i això, els cérvols prosperen particularment en àrees que ofereixen una combinació de prats oberts per alimentar-se i boscos per ocultar-se i refugiar-se.
En funció de les espècies de cérvol, la distribució geogràfica de les cérvols està àmpliament distribuïda arreu del món. Les espècies més grans, com el cérvol vermell, prefereixen habitats d'espessor i muntanya, i cérvols més petits, com el cabirol, solen viure en espais més oberts.
El paper de la cérvola a l'ecosistema
L'espècie de cérvol exerceix un rol significatiu en l'equilibri de l'ecosistema. Les cérvoles, igual que els mascles, contribueixen a la regeneració de la vegetació en alimentar-se de fulles, fruits i herbes. Les seves activitats de pastura poden ajudar a controlar el creixement de plantes invasores i promoure'n la diversitat biològica.
Alhora, les cérvoles són una font d'aliment per a una varietat de predadors. El cicle de la vida de la cérvola, per tant, està intrínsecament lligat a la salut i al benestar de tot l'ecosistema. El nostre respecte i comprensió cap a la femella del cérvol, la cérvola, no només incrementa el nostre coneixement del món natural, sinó que també ens permet apreciar els delicats equilibris que mantenen en salut els nostres ecosistemes i nosaltres mateixos.