Característiques físiques dels cangurs
Els cangurs tenen una sèrie de característiques físiques úniques que els permeten adaptar-se al seu entorn i estil de vida. La més reconeixible és la seva forma de locomoció – el salt. Aquesta és la forma principal de moviment per a la majoria dels cangurs, i és un mètode de desplaçament increïblement eficaç.
Els seus potes del darrere estan especialment desenvolupades per saltar, sent més llargues i fortes que les davanteres. Així mateix, els seus peus llargs contenen tendons elàstics, que acumulen energia en ser estirats, permetent saltar distàncies increïbles. Les potes davanteres són més petites i s'utilitzen principalment per cavar i manipular aliments.
D'altra banda, la seva cua també hi té un paper vital. Més que una simple extensió del cos, la cua del cangur es considera una tercera extremitat. Entre altres usos, els ajuda a mantenir l'equilibri durant els salts i els serveix de suport quan estan drets.
Variacions entre espècies de cangurs
És important destacar que no tots els cangurs són iguals. Hi ha diverses espècies de cangurs, cadascuna amb característiques úniques. Les quatre espècies principals són: Cangur Roig, Cangur Gris Oriental, Cangur Gris Occidental i Cangur Antílop.
- El Cangur Roig és l'espècie més gran i coneguda. Prefereix les vastes planes obertes de l´interior d´Austràlia i pot arribar a pesar fins a 90 kg.
- El Cangur Gris Oriental és més petit que el seu cosí vermell i es troba més comunament als boscos i àrees de matoll de la costa est d'Austràlia.
- El Cangur Gris Occidental, com el seu nom indica, es troba a la part occidental d'Austràlia. Té una mida similar al Cangur Gris Oriental però el seu color és més marró.
- Finalment, el Cangur Antílop és el més petit dels quatre i és nadiu de les regions semiàrides i desèrtiques d'Austràlia.
Còpula i cura parental
Els cangurs tenen algunes de les estratègies reproductives més sorprenents i úniques del regne animal. Les femelles tenen un cicle reproductiu extremadament flexible. Poden criar dos joeys (cries de cangur) de diferents edats alhora, tenint un al marsupi (bossa) i un altre fora però encara lactant. A més, també poden aturar el desenvolupament d'un embrió fins que les condicions siguin adequades per al naixement.
Pel que fa a la cura parental, és principalment tasca de la mare, que cuida els joeys a la seva borsa durant un llarg període de temps. Els pares, per part seva, no participen en la criança de les cries.
Dieta i hàbitats
Els cangurs són principalment herbívors, la dieta dels quals consisteix en herbes i arbustos. Tenen un sistema de digestió únic que els permet fermentar els aliments a l'estómac, de manera similar a com ho fan les vaques. Aquest procés permet extreure al màxim el valor nutricional d'aliment.
Pel que fa al seu hàbitat, els cangurs són força adaptables. Es poden trobar en una varietat d´entorns, des de deserts fins a boscos. Tot i això, tenen una preferència per les àrees obertes on puguin veure qualsevol amenaça a l'horitzó.
Comportament i sociabilitat
Malgrat el que es pugui imaginar, els cangurs són força socials. Normalment viuen en grups anomenats «tropes» o «tribus», que poden constar de fins i tot cent individus. En aquests grups, normalment hi ha un mascle dominant, que n'ha obtingut el rang a través de les baralles.
Els cangurs són principalment nocturns. Durant la calor del dia, descansen en ombres d'arbres o arbustos, i surten al capvespre per alimentar-se i socialitzar.
La vida i els hàbits dels cangurs són fascinants i sens dubte demostren que únics i interessants són aquests animals emblemàtics d'Austràlia. Les característiques que defineixen els cangurs no només els distingeixen d'altres animals, sinó que els permeten sobreviure i prosperar en els hàbitats respectius, cosa que alhora contribueix a la increïble biodiversitat d'Austràlia.