Cobaia Sheltie

Característiques de la cobaia Sheltie
Font foto cobaia Sheltie: Roedorespedia

El regne animal de les cobaies és força ampli. Hi ha espècies que, quan les coneixes, et quedes amb la boca oberta perquè són diferents del que sempre has tingut a la teva ment. I això és el que passa amb la cobaia Sheltie.

Caracteritzada per un pelatge llarg i un comportament molt dòcil, es pot convertir en la teva propera mascota. No obstant això, quines característiques té la cobaia Sheltie? Coneix una mica més sobre la raça i sobre les cures que necessita per viure feliç.

Característiques de la cobaia Sheltie

La cobaia Sheltie és més coneguda a tot el món pel seu altre nom, Silkie, que ve a significar «sedós», una de les característiques dels seus cabells, a més de ser força llarg. Tot el seu cos està cobert per una gran mata de pèl, si bé a la part del cap (més concretament a la cara), els cabells són molt més curts. Els cabells són rectes i llargs, naixent des del seu cap enrere.

Té unes potes força curtes i el seu coll i cos no es distingeix fàcilment (només al tacte) a causa dels seus cabells. De fet, el que destaca és el seu cap, amb un musell allargat i aplatat i uns ullets rodons que cal protegir perquè els cabells no els molestin.

La seva esperança de vida és entre els 5 i els 10 anys.

Hàbitat del Sheltie

La cobaia Sheltie és originària del Regne Unit. Concretament, parlem dels anys 70, quan, a causa d'una creua entre una cobaia Self Black i una cobaia peruviana, van néixer aquests exemplars. La veritat és que podríem dir que aquest en realitat és el resultat d'un experiment, com moltes altres cobaies.

A causa de les seves característiques, aviat va ser una de les més estimades per les famílies que van començar a donar-li popularitat i reconeixement fins avui dia, en què és una de les cobaies més apreciades i cridaneres.

Cures de la cobaia Sheltie com a mascota

Cures de la cobaia Sheltie com a mascota
Font: guineapigcages

Tenir una cobaia Sheltie no és igual que altres cobaies. En aquest cas necessita un manteniment molt més gran, a més de cures diàries que no et pots oblidar de proporcionar-li. De fet, és no és la millor mascota per als nens, almenys no si vols que tingui un pelatge sempre brillant i sedós. No obstant això, si ets dels que té temps per dedicar-ho a la teva mascota, aquí van les necessitats que hauràs de satisfer-lo.

gàbia

Començant per la gàbia, aquesta ha de ser prou àmplia perquè se senti còmode. Ara bé, has de tenir en compte que la cobaia Sheltie, com qualsevol altra, necessita sortir de la gàbia diàriament per exercitar-se i moure's més del que li permet casa seva. Per això, una gàbia de mínim 80 centímetres de llarg i 40 d'alçada i amplada és suficient.

Aquesta gàbia ha de tenir una base adequada (coberta si és possible perquè no es faci malbé les potetes). Posa una base, bé de sorra, pèl·lets, fenc, etc. perquè també li doni calor.

[relacionat url=»https://infoanimales.net/cobaies/cobaies-de-pèl-llarg/»]

Has de col·locar-la en un lloc on tingui una temperatura constant. El fred no el toleren gens bé, perquè es pot refredar fàcilment. Però tampoc no li agraden les temperatures altes perquè podria patir insolacions o cops de calor.

higiene

Com has pogut veure, la cobaia Sheltie té un pelatge força llarg, i això vol dir que requereix més cura per mantenir-se'l net i sense embuts (sobretot si no vols haver de tallar-s'ho). Per això, entre les cures que necessita hi ha:

  • Un raspallat diari. Intenta fer servir un raspall que sigui suau, ia poder ser de plàstic, ja que els de metall poden llençar-li massa dels cabells. Raspa en la direcció dels cabells, mai al contrari, i tingues especial cura a la zona inferior, ja que és més sensible (i també on et trobaràs més embolics). És important que el raspallat ho facis cada dia.
  • Un tall de cabells. Doncs sí, necessitaràs tallar-s'ho un cop al mes com a mínim (o cada 15 dies) per evitar que en tingui massa. Tingues en compte que els cabells també pesa i pot fins i tot ser molest per a la cobaia.
  • Un bany. En aquest cas, opta per dues maneres de banyar-lo: d'una banda, amb un bany en sec, és a dir, usant sabó en sec o tovalloletes; d'altra banda, un bany de veritat, amb aigua i amb un xampú especial, sempre cuidant que no li entri als ulls perquè no se li irritin. El bany no és una cosa que toleri la cobaia Sheltie, de manera que hauràs d'anar acostumant-la des de petita.
  • Un assecat. Després de banyar-lo, no ho deixis mullat; primer, perquè es pot rebolcar i tornar a embrutar, a més d'enredar-se els cabells; i segon perquè es podria refredar. Per això, utilitza una tovallola per assecar-lo i, en cas d'usar assecador, sempre a mínima potència i aire temperat.

L'alimentació de la cobaia sheltie

L'alimentació de la cobaia sheltie
Font: Paracobaya

La dieta de la cobaia Sheltie es basa principalment en la ingesta de fenc. De fet, és el que més menja, però també li has de proporcionar pèl·lets de menjar, aigua i altres aliments frescos. Parlem, per exemple, de fruites i verdures ja que tenen vitamina C i altres nutrients que, de per si mateix, el fenc no els aportarà.

En aquest cas has d'anar amb compte de no deixar-li el menjar molt de temps, sobretot si es posa dolenta, perquè no només podria menjar-lo i emmalaltir-se, sinó que també se'n tacaria el pelatge i l'hauries de netejar.

Tampoc no li deu altar l'aigua.

[relacionat url=»https://infoanimales.net/cobaies/cobaia-peruviana/»]

Pel que fa a «dolços» o «capritxos» que li puguis donar, opta per pipes sense sal o alfals. Són dos dels aliments que més li agraden i, encara que no poden menjar molt, de tant en tant t'ho agrairan.

Això sí, tingues en compte que són propenses a engreixar-se fàcilment, per la qual cosa es recomana que tinguin una rutina d'exercicis diaris per ajudar-les a moure's ia perdre calories perquè es mantinguin en un pes saludable.

La reproducció de la cobaia Sheltie

La reproducció de la cobaia Sheltie

La reproducció de la cobaia Sheltie és molt similar a la d'altres els quals. Un cop té lloc l'aparellament, la femella passarà per una gestació d'entre 59 i 72 dies (tot i que el més normal és que el dia 63 doni a llum).

Tindrà entre 2 i 4 cries, però has de tenir cura de la seva higiene ja que, a causa del seu pelatge, li és difícil mantenir una bona higiene i el moment del part pot ser complicada per a ella assassar-se (i per a elles estar netes és sinònim d'estar feliços).

Articles Relacionats:

Deixa un comentari