El celacanto és un dels animals més antics que existeix a la Terra. De fet, es passava que estava extint des del Cretaci. Tot i això, al llarg dels anys s'han anat trobant exemplars, com ja passés el 1938 a Sud-àfrica o el 1998 a Indonèsia.
Però, què és el celacant? Quines característiques té? Per què segueix viu? Tot això, i molt més, és el que t'explicarem a continuació.
Què és el celacant
El celacanto és un dels animals més desconeguts que existeixen a la Terra. És un peix que, a priori, es creia que ja s'havia extingit feia 65 milions d'anys. Però no és així, ja que hi ha evidències d?exemplars vius que encara poblen els mars.
De nom científic Coelacanthiformes, o celacantos, són peixos que es pensava van desaparèixer en el període cretaci. Físicament és molt diferent dels peixos que coneixem i pertany a una espècie que va aparèixer a la Terra fa 360 milions d'anys. Pot tenir una mida de fins a 2 metres de longitud, i pesar fins a 90 quilos.
Tot el seu cos està cobert d´unes escates molt dures i la seva esperança de vida és d´uns 70 anys o més.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/dinosaures/dinosaures-en-espana/»]
Segons els estudis, hi ha dos tipus de celacant, tots dos igual d'estranys. D'una banda, el celacant de l'Oceà Índic Occidental, de color blau. Est viu a la costa d'Àfrica; per altra banda, estaria el celacant d'Indonèsia, que viu sobretot a les costes de Sulawesi, i és de color marró.
Tot i haver transcorregut milers d'anys, el seu aspecte no ha diferit gaire dels ancestres. El més característic del celacant són els seus parells d'aletes lobulades que té al cos cap a fora, i que bé podrien assemblar-se a unes potes. També disposa d'un notocordi, un accessori ple d'un líquid oliós que fa les funcions de la medul·la òssia.
Quant a la seva mandíbula, el celacant té una boca gran, amb una mena de frontissa amb què l'obre totalment per atrapar altres peixos més petits, o bé per menjar preses de grans dimensions. No té un cervell molt gran, malgrat la seva mida; segons els experts, aquest només ocuparà l'1,5% del crani, mentre que la resta estarà formada de greix.
Actualment no se sap quants peixos existeixen però sí que està considerada una espècie en perill d'extinció a causa de com és d'antiga.
Hàbitat
L'hàbitat del celacant es limita a les costes d'Àfrica ia Indonèsia, les dues zones on es troben les dues espècies. Per què aquí i no en un altre lloc? Pel que sembla és degut als canvis al llarg dels mil·lennis ja que aquestes zones amb prou feines els han patit el que ha permès que s'adaptin fàcilment per poder viure.
Viuen amb altres peixos i no són animals gaire agressius. Els agrada viure a uns 150-300 metres (tot i que poden arribar als 700) i romanen a coves de zones recòndites. Només a la nit pugen a la superfície per alimentar-se.
L'alimentació del celacant
El celacanto és un animal d'hàbits nocturns. És a la nit quan surt de la cova on viu i puja a la superfície per alimentar-se de peixos als esculls. Tanmateix, també a la seva dieta hi ha altres animals més grans, com les cries de taurons, calamars, anguiles, etc.
Una característiques pròpia daquest peix és que pot alentir el seu metabolisme, per això, quan menja, pot no precisar tornar a provar mos fins a bastants dies, setmanes o mesos després. Això ho fa quan el menjar escasseja o bé quan està en un territori desconegut, ja que és una forma de mantenir-se fora de perill. En aquest moment, el celacant entra en una mena de letargia, com si hibernés, i aquesta pot ser la raó per la qual l'espècie ha subsistit durant milers d'anys.
La reproducció del celacant
Amb certesa no podem saber exactament com és la reproducció del celacant, primer perquè aquest peix no és fàcil de trobar i segon perquè en els seus orígens no se sap com es comportava, i si ha canviat alguna cosa o no.
Però, del que sí que podem extreure segons els experts que han analitzat aquest peix fòssil, és que la seva maduresa sexual no arriba fins als 20 anys. A partir d'aquell moment, és sexualment actiu, i es reprodueix mitjançant una fecundació interna i de manera ovovípara, és a dir, amb ous. Aquests poden pesar fins a 300 grams i tenir una mida de 10 centímetres de llarg. Durant 13 mesos la femella els portarà a dins, per donar a llum entre 5 i 25 cries ja desenvolupades, i capaces de sobreviure per si mateixes. De fet, no és habitual que els pares se n'encarreguin.
Curiositats sobre el peix fòssil
Tot i que el celacant és un peix desconegut, la veritat és que hi ha moltes curiositats que criden l'atenció d'aquest. Per exemple, el fet que es creu que són els avantpassats dels tetràpodes, és a dir, dels animals terrestres de quatre potes. No hi ha una afirmació (ja que segons altres estudis i anàlisis del genoma del celacant sembla que no van ser aquests i sí els peixos amb pulmons). Però, a causa de la seva forma física, generen el dubte de si realment van poder tenir algun llinatge de vertebrats que no fossin els considerats tetràpodes.
La seva forma de moure's també és curiosa. I és que ho fa movent les quatre aletes de manera alterna, el que recorda el moviment mateix dels tetràpodes.
Una altra de les curiositats, que a més beneficia la seva existència, és que no té un bon sabor, la qual cosa no és un peix que la gent vulgui pescar per menjar-lo perquè, pels seus olis, esters i altres compostos, tot el cos té tant un mal sabor com olor, i pot fins i tot provocar malalties. La veritat és que es diu que l'animal traspua olis per tots els porus, a més de mocs. Això no vol dir, però, que no es trobi algun exemplar als mercats, bé per la seva forma tan curiosa i diferent d'altres peixos, bé pel fet de «menjar» alguna cosa que té milers d'anys.