dinosaures herbívors

Els dinosaures herbívors tenen gastròlits

Tots sabem que els dinosaures eren grans llangardaixos que habitaven la terra fa molts milions d'anys. La paraula «dinosaure» prové del llatí i significa traduït «llangardaix terrible». Tot i que la imatge general que tenim d'aquests animals sigui de grans monstres amb dents esmolades i set de sang, molts s'alimentaven de plantes. Els dinosaures herbívors representen un grup molt divers i tenen característiques molt diferents de les dels carnívors.

Aquests llangardaixos gegantins es trobaven al cim de la cadena alimentària durant molt de temps, fins que va tenir lloc la seva extinció massiva. En aquest article parlarem una mica sobre les característiques generals dels dinosaures herbívors i també en donarem exemples dels més representatius.

Característiques dels dinosaures herbívors

Els dinosaures herbívors tenen una dentadura diferent dels carnívors

Tot i que els trets físics i el comportament dels dinosaures herbívors són molt variats, hi ha algunes característiques que comparteixen tots. Entre elles hi ha òbviament l'alimentació. Aquests llangardaixos prehistòrics incloïen escorces, fulles i branques toves a la seva dieta, ja que durant el Mesozoic no existien flors, pastura o fruits carnosos. En aquella època, la fauna estava composta principalment per cícades grans, falgueres i coníferes.

A causa del tipus d'aliment que ingerien aquests animals, les dents que tenien compartien alguns trets. Aquests tenien una forma força més homogènia que els dels dinosaures carnívors. A més, els herbívors tenien dents davanteres més grans o fins i tot un bec, cosa que facilitava tallar les fulles. En canvi, les dents posteriors eren planes i així podien engolir millor els vegetals. Els experts especulen que els dinosaures que s'alimentaven de plantes les mastegaven, igual que fan els remugants moderns. Una altra teoria diu que les seves dents tenien diverses generacions, no com els éssers humans que només en tenim dues (les dents de llet i després les definitives).

Finalment queda per destacar que els sauròpodes grans tenien una mena de pedres a l'interior de l'estómac, anomenades gastròlits. Se suposa que ajudaven a triturar l'aliment un cop ingerit. En l'actualitat, algunes aus també tenen aquests anomenats gastròlits.

Els dinosaures herbívors més representatius

Són moltíssimes les espècies de dinosaures herbívors que s'han descobert avui dia. Hi ha de diferents mides, formes i èpoques. Mentre que alguns tenien llarguíssims colls per alimentar-se, altres tenien banyes per atacar o closques per defensar-se. A continuació parlarem dels més representatius i coneguts actualment.

El Braquiosaure

Els braquiosaures pesaven 35 tones

Un dels dinosaures herbívors més coneguts és el Braquiosaure o Brachiosaurus. El seu nom significa «braç de llangardaix» i pertany al grup dels sauròpodes sarrisquis. Aquesta espècie va viure des de finals del període Juràssic fins a la meitat del període Cretaci. Actualment és un dels dinosaures més coneguts gràcies a la seva aparició a la saga de «Parc Juràssic». A més, és un dels dinosaures herbívors més grans de tots els temps.

[relacionat url=»https://infoanimales.net/dinosaures/braquiosaure/»]

El Braquiosaure podia arribar a mesurar fins a 26 metres de llarg i assolir una altitud de 12 metres. Els experts especulen que el seu pes era d'aproximadament 32-50 tones. El seu tret més destacat era el seu coll extremadament llarg que incloïa 12 vèrtebres amb una longitud de 70 centímetres cadascuna. A més, s'estima que devia ingerir uns 1.500 quilos de menjar cada dia per poder mantenir el nivell d'energia que exigia el seu cos enorme. Pel que fa a la vida social d'aquest animal, és probable que visqués en rajades reduïdes per poder protegir-se de grans depredadors.

El Stegosaure

El Stegosaurus pesava al voltant de 4'5 tones

Un altre dinosaure herbívor destacat és el Stegosaurio o Stegosaurus. Aquest té uns trets físics força sorprenents i també es va fer molt famós gràcies a la seva aparició a la saga de «Parc Juràssic». El seu nom prové del grec i significa «llangardaix cobert» o «llangardaix amb teulada». Li deu el nom a les grans plaques que es troben al llarg de la seva esquena i que serveixen per defensar-se. El Stegosaurus va viure durant el període del Juràssic superior en el que actualment coneixem com a Portugal i Estats Units.

[relacionat url=»https://infoanimales.net/dinosaures/stegosaurus/»]

Aquest llangardaix prehistòric feia uns nou metres llarg i quatre metres d'alçada. A més, el pes s'estima en unes sis tones. Gràcies a les dues files de plaques òssies que es troben al llarg de la seva espina dorsal, és un dinosaure fàcilment recognoscible. Aquestes plaques no només eren útils a l'hora de defensar-se d'altres depredadors, sinó que també s'especula que tenien una funció reguladora per adaptar la temperatura corporal a la de l'ambient. A la boca, l'Stegosaure tenia un bec per arrencar fàcilment les fulles de les plantes.

El Triceratops

Dieta i alimentació que tenia el Triceratops

Dins la llista dels dinosaures herbívors més destacats no hi pot faltar el Triceratops. El seu nom provinent del grec significa «cara de tres banyes» i és que aquest és el seu tret més destacat: Tenia tres banyes a la cara que servien tant per defensar-se com per atacar si calia. Aquest animal també va tenir una aparició important a la saga de «Parc Juràssic» i s'ha convertit gràcies a això en un dels dinosaures favorits de moltíssimes persones. Va conviure durant el període del Cretaci superior amb què és sens dubte el carnívor més famós: El Tyrannosaurus Rex. Tots dos habitaven l'actual Amèrica del Nord i el Triceratops formava part de les preses habituals del Tiranosaure.

[relacionat url=»https://infoanimales.net/dinosaures/triceratops/»]

Els experts estimen que el Triceratops tenia una longitud de 7 a 10 metres i una alçada de 3,5 a 4 metres. A més, segons els càlculs, el pes d'aquest animal oscil·lava entre 5 i 10 tones. Una característica molt destacable, a part de les banyes facials, n'era el crani ampli que representava gairebé un terç de la longitud total de l'animal. Actualment és considerat el crani més gran de tots els animals terrestres. Pel que fa a les banyes, en tenia una a sobre de cada ull i una altra al musell. S'han arribat a trobar banyes que feien un metre de llarg. Una altra característica important a destacar és la pell del Triceratops, ja que era diferent de la dels altres dinosaures. Fins i tot hi ha estudis que afirmen que puc haver estat cobert de pèl.

El Patagotitan Mayorum

El dinosaure més gran era el Patagotitan
Font: Wikimedia – Autor: Sphenaphinae

El Patagotitan Mayorum és poc conegut però la seva recent troballa va tenir molta importància al món de la Paleontologia. Aquest gegantí collarí va ser descobert l'any 2014 a Argentina i va suposar tota una notició, doncs és possible que sigui el dinosaure més gran que ha existit mai. Va viure fa uns 95 a 100 milions d'anys a una regió forestal de l'actual Patagònia argentina.

[relacionat url=»https://infoanimales.net/dinosaures/dinosaure-mes-gran/»]

De moment, només s'han trobat restes d'un esquelet d'aquest animal gegantí, però els experts han calculat que podria haver mesurat uns 37 metres de llarg i pesar unes 69 tones. Actualment se sap que era un dinosaure herbívor. Tot i això, aquesta recent troballa encara deixa moltes incògnites sense resoldre.

L'Iguanodó

L'iguanodon pesava entre 4 i 5 tones

Gràcies a la pel·lícula titulada «Dinosaure» de Disney, l'Iguanodón és un dels dinosaures més populars entre els nens. El seu nom significa «dent d'iguana» i va viure a l'actual Europa a principis del període Cretaci. Els seus trets més destacats són les potes davanteres. A més, aquest herbívor era capaç de caminar tant de quatre com de dues potes. Tenia una longitud de 10 a 12 metres i una altura de 2,70 a 3,50 metres. El seu pes oscil·lava entre 4 i 5 tones.

[relacionat url=»https://infoanimales.net/dinosaures/iguanodon/»]

Els paleontòlegs especulen que era un animal gregari que podria haver viscut en petits ramats, encara que hi ha opinions diverses respecte a aquesta última dada. També cal destacar que, pel que sembla, no existia dimorfisme sexual entre mascles i femelles d'Iguanodón, un tret que el diferencia dels altres dinosaures herbívors.

L'Anquilosaure

L'anquilosaure feia servir la bola de la cua com a maça per defensar-se

Finalment cal destacar l'Anquilosaure o Ankylosaurus. Aquest herbívor va viure a finals de període Cretaci a l'actual Amèrica del Nord, on va coexistir al costat d'altres famosíssims dinosaures com el Triceratops o el Tiranosaure. A causa de la seva closca, li van posar el nom provinent del grec «Ankylosaurus», que significa traduït «llangardaix cuirassat». A banda de la cuirassa que cobria tota la part dorsal del seu cos, també es caracteritza per una maça que es troba al final de la cua. L'espècie d'armadura que cobria l'Anquilosaure era ideal per defensar-se mentre que la força amb què podia copejar amb la maça de la cua podia ser letal per a altres animals.

[relacionat url=»https://infoanimales.net/dinosaures/anquilosaure/»]

Avui dia no s'ha trobat cap esquelet complet d'aquest dinosaure. Tot i això, els científics estimen que feia entre 6 i 9 metres de llarg i que la seva altura rondava els 1,70 metres. Pel que fa al pes, s'estima que arribava a les 6 tones. Tot i que segueixin existint parts del seu cos encara per conèixer, sí que sap amb certesa que tenia una estructura corporal baixa i ampla i que caminava de quatre grapes.

Hi ha moltíssimes espècies de dinosaures herbívors més que no hem anomenat en aquest article, com el Parasaurolophus, el Protoceratops o l'Apatosaurus. Cadascuna amb unes característiques singulars i destacables que les diferències d'altres animals. A més, és molt probable que al llarg dels anys se segueixin trobant fòssils pertanyents a dinosaures encara no descoberts o restes de dinosaures que ja coneixem, però que poden obrir camí a noves teories, especulacions i hipòtesis.

Articles Relacionats:

Deixa un comentari