Avui dia tothom es pot fer una imatge dels rèptils gegantins que habitaven la terra fa milions d'anys: Els dinosaures. Però com ha arribat la ciència a descriure de manera tan precisa aquests titans? Fins a quin punt són exactes aquestes descripcions? Les respostes a aquestes preguntes les faciliten els fòssils dels dinosaures, bàsicament restes d'organismes.
L'origen de la paraula "fòssils" és el llatí "fossilis", que traduït significa "excavat". Les restes excavades d'animals prehistòrics es conserven a les roques sedimentàries. Això no obstant, la seva composició podria haver-se vist afectada per transformacions o deformacions, lleugeres i intenses. La ciència encarregada d'estudiar els fòssils es diu Paleontologia. Dins aquesta, hi ha diferents ciències especialitzades: La paleobiologia estudia els organismes prehistòrics, la biocronologia estudia el temps en què van viure els organismes i la tafonomia s'encarrega dels processos implicats en la fossilització.
Tipus de fòssils
En l'actualitat es coneixen molts tipus diferents de fòssils, i els estromatòlits són els més antics. No obstant això, els fòssils més habituals són parts de cargols, ossos o ammonoidea que s'han transformat en pedra. Moltes d'aquestes restes conserven els detalls originals, com ara espais petits i porus, que s'omplen de minerals amb el pas del temps.
Generalment, els fòssils mostren únicament les parts dures de l'organisme, com ara closques, ossos o troncs d'arbres. Tot i això, poden arribar a fossilitzar-se teixits tous si l'animal o la planta han quedat enterrats en un tipus especial de fang amb un nivell baix o absent d'oxigen.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/dinosaures/tiranosaure-rex/»]
Els casos més espectaculars de fòssils trobats són els mamuts llanuts. D'aquests mamífers prehistòrics se'n van trobar espècimens complets en sòls congelats. A més, la carn d'aquests gegants estava tan congelada que es podria dir que és comestible després de 20 mil anys. Es consideren fòssils més recents aquells que pertanyen a organismes que habitaven la terra durant la darrera glaciació, fa uns 13 mil anys. Les restes d'èpoques posteriors, com el Neolític i l'Edat dels Metalls, són anomenats subfòssils.
Icnofòssils
Els icnofòssils pertanyen a lestudi de la Paleoicnologia. Són restes d'empremtes, nius, ous, deposicions i altres tipus d'impressions. En tenir característiques pròpies, es poden classificar en paratàxons: icnoespècies i icnogèneres. Els parataxons són agrupacions de pistes fòssils segons les propietats que poden tenir en comú, com l'estructura, la funcionalitat o la mida, entre d'altres. Així, doncs, és possible classificar l'organisme del fòssil en un grup biològic o taxó superior.
Hi ha diverses interpretacions dels icnofòssils:
- Etològica: És la responsable d'estudiar allò que puc ser el comportament de l'organisme.
- Filogenètica: S'encarrega dels paratàxons i determina el tipus d'organisme.
- Tafonòmica: Estudia la posició original de l'organisme i els processos tafonòmics pels quals ha pogut passar.
- Paleoecològica: Aquesta s'estudia mitjançant el conjunt d'icnofòssils trobats en un mateix lloc.
- Sedimentològica: Analitza la formació i les condicions ambientals que podia haver patit.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/dinosaures/iguanodon/»]
Dins dels fòssils de dinosaures, les troballes de nius i ous han estat un gran descobriment. Gràcies a ells, els paleontòlegs han pogut deduir quins dinosaures vivien en rajades, quins no, i quantes cries podien arribar a tenir.
Microfòssils
Els microfòssils són tots aquells massa petits per ser estudiats per l'ull humà. Hi ha dues maneres de diferenciar les restes tan diminuts de procariotes i eucariotes. En general, la mida dels procariotes és menor que la dels eucariotes. A més, els eucariotes solen tenir formes més complexes, ja que tenen un citoesquelet.
Resina fòssil
La resina fòssil, també coneguda com a ambre, ha estat trobada per tot el món. És resina fossilitzada dels arbres que existien fa milions d'anys. L'ambre té aspecte de pedra groguenca que guarda un fòssil al seu interior. Normalment es tracta de petits animals, com els insectes, que al seu dia van quedar atrapats a la resina.
A la majoria els sonarà aquest tipus de fòssil, ja que té cert protagonisme a la saga de «Parc Juràssic». Tant a les novel·les com a les pel·lícules, un mosquit atrapat en ambre és la font d'ADN per crear els dinosaures. Més endavant comentarem aquest mètode d'extracció d'ADN a fòssils.
Pseudofòssils
Mitjançant diversos processos geològics, les formes dels organismes han quedat visibles com a patrons a les roques, denominats pseudofósiles. Aquestes restes són fàcils de malinterpretar i han causat força controvèrsies en el món de la Paleontologia. No obstant això, n'hi ha alguns prou ben conservats per veure clares estructures corporals d'organismes. Un exemple per això són els fòssils de dinosaures marítims com l'amonite, que apareix a la imatge de dalt.
Fòssil vivent
Aquest terme informal es fa servir per referir-se a espècies vives que tenen una gran similitud amb espècies extintes. Un exemple per a aquest cas és la Lingula, que és un braquiòpode que existeix avui dia, però les restes fòssils del qual daten del Cenozoic. El clacant és un altre exemple. Aquest peix s'ha trobat l'any 1938 a les costes d'Àfrica, quan es donava per fet que s'havia extingit fa 70 milions d'anys.
Fòssils amb ADN
Investigacions recents assenyalen que és possible extreure restes d'ADN que es troben als fòssils i amplificar-los amb PCR. A dia d'avui ja s'han fet experiments amb seqüències d'ADN de mamut, neandertal, diverses plantes i bacteris. Mitjançant l'ADN fòssil es podrien determinar relacions filogenètiques entre diferents tàxons i les taxes de mutació. Tot i això, continuen existint controvèrsies sobre la fiabilitat dels procediments que s'han utilitzat.
Com ja hem vist i llegit a la saga de Parc Juràssic, extreuen l'ADN dels dinosaures d'un mosquit xuclasang que va quedar atrapat a la resina d'un arbre fa milions d'anys. No obstant això, aquest mètode no és viable, almenys per a la finalitat que proposen a la saga. Científics han aconseguit extreure sang dels mateixos insectes atrapats a l'ambre, no d'altres animals.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/dinosaures/mamut/»]
No obstant això, hi ha altres mètodes d'extracció, com la de vidres en ossos. En algunes ocasions es formen vidres als ossos. Aquests vidres poden contenir ADN que, segons els experts, es troba en un estat relativament bo. Finalment, cal esmentar l'extracció directa del fòssil. Segons científics argentins, l'ADN es manté a les restes, tot i haver passat milions d'anys. Per tant, hauria de ser factible extreure mostres d'ADN de fòssils de dinosaures.
La importància dels fòssils en la ciència
A banda de la paleologia, els fòssils són molt importants en altres camps, com la biologia evolutiva o la geologia. Mitjançant la informació que tenim avui dia de l'evolució de les espècies, es poden datar les capes del terreny segons el grau de conservació i el grup taxonòmic a què pertanyen els fòssils. Gràcies a aquestes restes prehistòriques, s'han pogut determinar la majoria d'unitats i divisions de les escales cronològiques utilitzades en estratigrafia. A més, els fòssils aporten informació sobre levolució de les roques.
La investigació de fòssils se segueix realitzant, cada cop amb tècniques d'anàlisi més modernes. Aquestes poden portar a observacions noves que fan que els experts es replantegin teories i especulacions prèvies.
Els fòssils de dinosaures més importants
Són diversos els fòssils de dinosaures que han marcat la paleontologia. Entre ells hi ha el fòssil del Megalosaurus. Va ser el primer fòssil a ser trobat l'any 1676 i, per tant, el primer a ser reconegut com un dinosaure. Inicialment els descobridors van pensar que eren ossos d'humans gegants. L'any 1824, William Buckland va descobrir una mandíbula inferior, diverses vèrtebres i altres restes que segurament no eren del mateix individu, però que van fer descartar la teoria d'humans gegants i van donar peu a la denominació dels dinosaures.
Entre els fòssils de dinosaures més importants no hi pot faltar Sue. Es tracta del fòssil del Tiranosaure Rex més gran i complet que s'ha trobat. A banda d'haver trobat un 90% dels ossos pertanyents a aquest individu, és un dels esquelets més ben conservats. El seu nom els deu a la seva descobridora: Sue Hendrickson. Va trobar fòssils d'aquest exemplar l'any 1990. S'especula que va assolir la mida màxima als 19 anys i que va morir als 28 anys. Al mateix planter es van descobrir restes d'altres Tiranosaures Rex més petits. Aquesta troballa va fer suposar que aquest gegant carnívor podria haver viscut en rajades.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/dinosaures/extincio-dels-dinosaures/»]
Finalment queda per destacar el segon dels fòssils de dinosaures que va ser descobert: L'Iguanodon. Va rebre el seu nom per Gideon Mantell i significa «dent d'iguana». Aquest herbívor de crani gran podia caminar sobre quatre potes o sobre les dues potes del darrere. Incloent la cua, podia assolir una longitud de 13 metres.
En conclusió podem dir doncs que és gràcies als fòssils que tenim tantíssima informació sobre aquests organismes prehistòrics. Ens han ajudat a conèixer millor les èpoques posteriors a nosaltres, les capes de la terra i levolució geològica, animal i ambiental que ha viscut aquest món. El més interessant continuarà sent que, malgrat tot, la majoria de les espècies que han existit es desconeixen, raó que ens porta a pensar que hi haurà futurs descobriments. Els nostres coneixements del passat, encara no han arribat al final.