Fa milions d'anys, grans rèptils anomenats dinosaures habitaven la terra. L'era del seu regnat es coneix com a Mesozoic, era secundària o era mesozoica. A nivell zoològic, també se l'ha anomenat era dels dinosaures. Botànicament parlant, té el nom d'era de les cícades. Pertany a l'eó Fanerozoic que es divideix en tres escales temporals geològiques amb aquest ordre d'antiguitat: Paleozoic, Mesozoic i Cenozoic. D'aquí el nom “Mesozoic”, que prové del grec i significa “vida intermèdia”. El començament d'aquesta era va ser fa 251 milions d'anys i arribo al final fa 66 milions d'anys.
Durant aquest temps, els dinosaures no van ser els únics habitants de la terra. També alguns peixos, cocodrils i altres rèptils, com ara les tortugues, van prosperar durant aquests 185 milions d'anys. A més, van començar a sorgir mamífers, aus, angiospermes i plantes amb flors. Pel que fa als invertebrats, els més destacats van ser els amonits, els belemnites i els cefalòpodes. A nivell geogràfic, durant l'era dels dinosaures el supercontinent Pangea s'anava fragmentant gradualment i els continents resultants d'aquesta divisió s'anaven desplaçant fins a ocupar la posició actual.
Subdivisions de l'era dels dinosaures
El Mesozoic es divideix en tres períodes, que alhora estan compostos per diferents èpoques amb diferents edats. Els períodes són el Triàsic, el Juràssic i el Cretaci. Al límit inferior del Mesozoic va tenir lloc una extinció massiva del Pèrmic-Triàsic. Durant aquest temps van desaparèixer el 70% de vertebrats terrestres i entre el 90% i el 96% de totes les espècies marines. Com que es considera que és l'extinció massiva més gran que ha existit, també se la coneix com The Great Dying o Gran Mortandad. Pel que fa al límit superior del Mesozoic, aquest està fixat en l'extinció massiva del Cretaci-Terciari. Els experts especulen que va tenir lloc per l'impacte d'un asteroide a la terra, que va ser el causant del cràter de Chicxulub a Yucatán. Aquesta vegada va desaparèixer el 50% de tots els gèneres d'aquell moment. Aquest percentatge inclou tots els dinosaures no avians.
Període del Triàsic
El primer dels tres períodes de l'era dels dinosaures és el triàsic. Aquest va començar fa 252 milions d'anys i va acabar fa 201 milions d'anys aproximadament. Està dividit en tres èpoques amb diferents edats:
- El Triàsic Inferior/Temprano
Edats: Induense i Olenekiense. - El Triàsic Mitjà
Edats: Anisiense i Ladiniense. - El Triàsic Superior/Tardío
Edats: Carniense, Noriense i Rhaetiense.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/dinosaures/ictiosaure/»]
Durant aquest període van tenir molta importància els arcosaures. Van dominar el cel com a pterosaures, els oceans com a notosaures i ictiosaures i la terra com a dinosaures. Altres animals com els cinodonts van evolucionar encongint-se i el seu aspecte s'anava semblant cada cop més al d'un mamífer, fins que finalment es van convertir en això. També apareixen l'ordre crocodilia, els peixos ossis, els corals actuals i molts clats d'insectes moderns. A més, els amfibis grans aquàtics i les plantes pertanyents al gènere Dicroidium eren molt comuns per aquell temps.
Període del Juràssic
El Juràssic va començar fa 201 milions i va acabar fa 152 milions d?anys. Igual que el seu predecessor, està dividit en tres èpoques amb les respectives edats:
- El Juràssic Inferior/Temprano
Edats: Hettangiense, Sinemuriense, Pliensbachiense i Toarciense. - El Juràssic Mitjà
Edats: Aaleniense, Bajociense, Bathoniense i Calloviense. - El Juràssic Superior/Tardío
Edats: Oxfordiense, Kimmeridgiense i Titoniense.
A nivell botànic són molt comunes les gimnospermes i les falgueres. Pel que fa als dinosaures, els més característics d'aquest període són els sauròpodes, els estegosaures i els carnosaures. Els mamífers d'aquell moment són força habituals però petits. A més, apareixen els primers llangardaixos i aus. Pel que fa a la vida aquàtica, els plesiosaures i els ictiosaures es diversifiquen i hi ha abundància d'ammonits, belemnites i bivalves. Altres éssers de l'aigua comuns són les estrelles de mar, els crinoides, les esponges, els rinconèl·lids i els braquiòpodes terebratúlids. Durant el Juràssic va tenir lloc un esdeveniment important: El supercontinent Pangea es va partir en dos, formant Gondwana i Laurasia.
Període del Cretaci
Finalment va començar el darrer període de l'era dels dinosaures fa aproximadament 152 milions d'anys i va finalitzar fa 72 milions d'anys. El Cretaci està dividit en dues èpoques que estan compostes per diferents edats:
- El Cretaci Inferior/Temprano
Edats: Berriasiense, Valanginiense, Hauteriviense, Barremiense, Aptiense i Albiense. - El Cretaci Superior/Tardío
Edats: Cenomaniense, Turoniense, Coniaciense, Santoniense, Campaniaense i Maastrichtiense.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/dinosaures/dinosaures-marins/»]
El darrer període del Mesozoic està marcat per la ruptura de Gondwana. Durant el Cretaci van aparèixer nous tipus d'insectes i van proliferar les plantes amb flor. També va tenir lloc l'aparició de peixos teleostis més actuals. En aquest període eren molt comuns els belemnites, els ammonites, els equinoides, les esponges i els bivalves rudistes. A més, van evolucionar cocodrils moderns i dinosaures terrestres: Tiranosàurids, hadrosàurids, titanosàurids, carcarodontosàurids, ceratòpsids, dromeosàurids, espinosàurids, abelisàurids, anquilosàurids i estegosàurids. Al mar van aparèixer els pliosauris, els mosassaures i els taurons moderns. Les condicions del Cretaci també van donar lloc a marsupials, monotremes i mamífers placentaris. Queda per destacar que els pterosaures anaven sent reemplaçats gradualment per les aus primitives.
Geologia de l'era dels dinosaures
El Mesozoic destaca per un esdeveniment que va tenir lloc a nivell tectònic: La fragmentació de Pangea. Aquest supercontinent es va dividir en dues parts durant el període del Juràssic. La part del nord va ser anomenada Laurasia i la part del sud Gondwana, donant peu a l'oceà Atlàntic. A finals de l'era mesozoica ja havien tingut lloc més ruptures que van arribar a formar els continents que coneixem avui dia, gairebé amb la seva forma actual. Gondwana es va convertir a Amèrica del Sud, Austràlia, Àfrica, Antàrtida i el subcontinent indi. Aquest últim va col·lisionar durant el període del Cenozoic amb la placa asiàtica. Mentrestant, Laurasia es va dividir a Euràsia i Amèrica del Nord.
La serralada dels Andes va començar a formar-se durant el Juràssic i va prendre la seva forma actual durant el període del Cretaci. Aquest fenomen és perquè la placa de Nazca va tenir un moviment de subducció just sota la placa sud-americana. A més, a finals d'aquest període es va iniciar l'orogènia Laramide. Es tracta d´un procés de formació de muntanyes que va continuar durant l´era cenozoica i que va acabar formant les Muntanyes Rocoses.
Clima de l'era dels dinosaures
Generalment, el període del Triàsic va ser sec i estacional, sobretot a la zona interior del supercontinent Pangea. A causa de l'elevada calor que feia, l'aigua va prendre la funció d'estabilitzador de temperatura i de reservori de calor. Per això, les terres properes a grans masses aquàtiques experimentaven molt poca variació del clima. Tot i això, la majoria de terra de Pangea es trobava llunyana als oceans, per la qual cosa les temperatures variaven molt. És força probable que la part interior del supercontinent tingués grans zones desèrtiques. Durant el Juràssic, el nivell del mar va començar a pujar. Els experts especulen que es va deure al nombre creixent d'animals marins. A més, Pangea va començar a fragmentar-se. Això va fer que hi haguessin més superfícies en contacte amb l'oceà. Amb la proximitat de l'aigua, també va començar a augmentar la humitat i els deserts van acabar retirant-se.
Tot i tots els estudis i investigacions dutes a terme pels experts, el clima del període del Cretaci continua sent un tema molt discutit. Els experts especulen que el clima era més o menys igual a tot el planeta a causa dels nivells elevats de diòxid de carboni. Van calcular que la temperatura mitjana superava per uns 10ºC a la temperatura mitjana actual. Fins i tot és possible que la temperatura de l'aigua fos tan elevada que algunes zones terrestres properes fossin desèrtiques.
Biologia de l'era dels dinosaures
Al final de l'era paleozoica va tenir lloc una extinció de gairebé totes les espècies d'animals. Aquest esdeveniment va permetre laparició de diverses formes de vida que no havien existit abans. Molts nínxols ecològics van quedar buits després de desaparèixer els grans carnívors i herbívors paleozoics. Així doncs, durant l'era mesozoica, la dominància de la fauna pertanyia als grans arcosaures que van començar a sorgir després de l'extinció massiva del Pèrmic-Triàsic. Entre ells hi ha els pterosaures, els dinosaures i els rèptils aquàtics com el mosassaure, el plesiosaure i l'ictiosaure.
A causa dels canvis climàtics que van tenir lloc a finals del Juràssic i durant el període de Cretaci, es van crear unes condicions que afavorien la radiació adaptiva. Va ser durant el període del Juràssic quan va existir la major diversitat d'arcosauris. També va ser llavors quan van començar a sorgir les primeres aus i els mamífers placentaris.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/dinosaures/dinosaures-herbivors/»]
Pel que fa als animals aquàtics, els més grans van començar a desaparèixer a mesura que anava augmentant la temperatura dels mars. Tot i això, els més petits van començar a evolucionar. Entre ells hi ha les serps, els llangardaixos i potser fins i tot el predecessor dels primats. Aquesta tendència es va veure potenciada després de l'extinció massiva del Cretaci-Terciari. Mentre que els arcosaures grans van desaparèixer, els mamífers i les aus van començar a prosperar, fins avui.
Flora i insectes
Durant el Cretaci primerenc, les angiospermes van iniciar la seva diversificació en els tròpics. A causa del gradient de temperatura, van poder propagar-se cap als pols en el que va durar el període. Quan el Cretaci va arribar al final, les angiospermes eren les dominants de la flora arbòria a molts llocs. No obstant això, hi ha proves que indiquen que les ciques i les falgueres seguien dominant la biomassa.
Alguns experts opinen que la diversificació dels insectes va tenir lloc gràcies a les angiospermes. Argumenten que l'anatomia d'aquests animals diminuts està molt ben adaptada a les plantes que tenen flors, especialment les parts que pertanyen a la boca. Tot i això, els insectes ja tenien la mateixa anatomia bucal abans que es propagessin les angiospermes. A més, la diversificació d'aquests animals s'ha reduït després de l'aparició d'aquestes plantes. Per això, l'anatomia original dels insectes ha d'haver estat adaptada per a altres fins encara no aclarits.