Maiasaura és un gènere extint d'ornitòpode hadrosàurid. Habitava a l'actual Amèrica del Nord a finals del Cretaci superior, fa 77 a 71 milions d'anys, al Campaniense. Avui dia es coneix únicament una espècie pertanyent a aquest gènere: Maiasaura peeblesorum. Quan es van trobar els fòssils d'aquest dinosaure a Montana, Estats Units, es van trobar amb ells restes de nius. Per això li van posar el nom “Egg's Mountain”, que traduït significa “Muntanya dels Ous”. Aquest descobriment va ser la primera prova a confirmar que els dinosaures grans criaven i alimentaven les seves cries. Des de la primera troballa d´aquest dinosaure, s´han trobat més de 200 individus de totes les edats.
Com que les restes d'aquest rèptil prehistòric van ser trobades juntament amb moltíssims fòssils d'ous i nius, els descobridors van voler anomenar-lo d'una manera maternal. El nom “Maiasaura” està inspirat en la deessa grega “Maia”, coneguda com la “bona mare”. Per recalcar aquesta dada, van canviar el gènere i van posar la forma femenina de saurus, que seria saura. Traduït significa doncs «llangardaix bona mare». El nom de l'espècie, peeblesorum, se'l van posar per homenatjar les famílies de James i John Peebles, que són els propietaris de les terres on es va fer aquest gran descobriment.
Descripció de Maiasaura
Els paleontòlegs especulen que Maiasaura podia assolir una longitud de 9 metres i un pes de 3 tones. El seu bec era pla, molt comú entre els hadrosàurids, i el seu nas gruixut. A més, posseïa una carena petita i punxeguda davant dels ulls. Els experts pensen que els mascles la utilitzaven en èpoques de reproducció, competint entre ells mitjançant cops de cap.
Maiasaura era un herbívor que podia caminar de quatre i dues potes. Diversos estudis indiquen que els menors de 4 anys eren principalment bípedes i que en créixer canviaven la seva forma de caminar a quadrúpedes.
Pel que fa a la defensa davant depredadors de l'època, sembla molt escassa. És probable que utilitzessin la cua robusta per fer front a atacs d'altres dinosaures. No obstant això, el més probable és que sobrevivien gràcies al seu comportament de ramat. S'especula que formaven grups de fins a 10 individus. Finalment cal destacar que aquest dinosaure vivia en un hàbitat interior.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/dinosaures/parasaurolophus/»]
Paleobiologia de Maiasaura
Com que s'ha trobat un nombre molt elevat d'esquelets i nius de Maiasaura, els paleontòlegs creuen que vivia en rajades molt grans i nòmades. S'especula que una vegada a l'any tornaven al mateix lloc per pondre els ous. A més, els experts pensen que feien servir l'estratègia de fugida o camuflatge davant depredadors. Per això, és probable que tinguessin els sentits de la vista i de l'oïda molt desenvolupats.
Pel que fa a l'alimentació, els paleontòlegs coincideixen que la dieta de Maiasaura estava composta per fulles, llavors, fruites i plantes. El musell d'aquest dinosaure era similar al bec d'un ànec i tallava els vegetals. A la part posterior de la boca tenia dents per triturar l'aliment. S'especula que un Maiasaura adult havia d'ingerir 90 quilos de plantes per conservar una bona salut. A més, com que l'hàbitat d'aquest dinosaure era majoritàriament sec, també s'alimentava de fusta podrida mancant vegetació fresca.
Nius i creixement
Maiasaura criava els individus joves en colònies de nidaments i vivia en rajades que podien estar compostes per 10.000 individus. Com passa amb les aus actuals, els nius d'aquests dinosaures estaven molt a prop entre si. L'espai que hi havia entre ells era d'uns 7 metres aproximadament, menys que la longitud d'un espècimen adult. Els nius van ser excavats a terra i tenien un diàmetre de 2 metres i forma de cràter. Cadascun contenia 30 a 40 ous, que tenien una mida similar als ous de estruç. No obstant això, per donar-los calor, els pares no s'asseien damunt d'ells, sinó que posaven plantes en descomposició al niu per fer-ho.
Els fòssils de cries nounades demostren que les seves cames no estaven completament desenvolupades, així que eren incapaços de caminar. A més, hi ha evidències que van utilitzar les seves dents, per la qual cosa probablement els pares portaven menjar al niu. Durant el primer any, les cries creixien entre 41 i 147 centímetres. Arribades a aquest punt, potser fins i tot un any més tard, abandonaven el niu. Com que posseïen una taxa de creixement tan alta, segurament s'havien d'alimentar molt per poder créixer a aquest ritme. Aquesta hipòtesi recolza la teoria que els dinosaures són de sang calenta. Les cries també tenien ulls més grans i el musell més curt que els pares. Aquests trets són habituals entre animals la supervivència dels quals depèn dels pares durant els primers anys de vida. S'especula que els pares mastegaven els vegetals més durs per a les cries i que feien torns de vigilància per protegir el niu.
Història de vida
Els paleontòlegs Holly Woodward, Freedman Fowler i Jack Horner van fer una sèrie d'estudis que donen una idea aproximada de com era la història de la vida de Maiasaura, podent ser la història de vida més detallada entre tots els dinosaures coneguts. Després d'analitzar una mostra de cinquanta tíbies de Maiasaura, els experts van arribar a la conclusió que la taxa de mortalitat daquest dinosaure era del 89,9% aproximadament durant el primer any de vida. Si aquests animals sobrevivien al segon any de vida, la taxa de mortalitat es veia reduïda al 12,7%. Els sis anys següents els passaven creixent i madurant.
A més, s'estima que Maiasaura assolia la maduresa sexual al tercer any. No obstant, la maduresa esquelètica passava als vuit anys. Després del vuitè any de vida, la taxa de mortalitat d'aquest herbívor prehistòric tornava a pujar, aconseguint el 44,4% aproximadament.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/dinosaures/extincio-dels-dinosaures/»]
En conclusió, podem dir que la troballa de Maiasaura va suposar tot un èxit per a la Paleontologia. Gràcies a ell s'han pogut sostenir diferents teories com la de la sang calenta, el tipus de vida que duien certs tipus de dinosaures i com era la gestació d'aquests animals. El descobriment dels nombrosos nius i ous es considera un tresor al món paleontològic.