El Mammuthus, o comunament conegut com a mamut, és un mamífer proboscidi extint pertanyent a la família Elephantidae. Va viure fa uns 4,8 milions d'anys fins a la seva extinció fa 3700 anys, durant el Pliocè, Plistocè i Holocè. S'han trobat fòssils d'aquest mamífer a Euràsia, Àfrica i Amèrica del Nord. Dins del gènere Mammuthus es troben diverses espècies, sent el mamut lanudo el més conegut de tots. És molt semblant al Mammut, també conegut com a Mastodont, però no s'han de confondre. El Mastodont tenia les cames més curtes i el tors més allargat que el Mammuthus, i pertanyia la família Mammutidae.
La paraula «mamut» prové del rus antic (mammont), i aquesta prové de l'expressió en llengua mansi «mang ont», que significa «banya de la terra». Els mansis són un poble indígena de Rússia. Pensaven que els mamuts eren animals encara existents, que habitaven túnels subterranis i que morien si els tocava la llum solar. Així raonaven per què mai no es van arribar a veure mamuts vius. Per aquesta teoria, es referien a aquests enormes mamífers com a «excavadors» o «topos de terra».
Anatomia del mamut
El Mammuthus tenia una grandària similar i fins i tot en algunes ocasions més gran als elefants moderns, sent l'espècie més gran el mamut del riu Songhua, que podia assolir una altura de 5.3 metres a la creu, i la més petita el mamut llanut, que oscil·lava entre 1 i 2 metres d'alçada a la creu. El seu pes estava probablement entre 6 i 8 tones, podent arribar en alguns casos excepcionals fins i tot a 12 tones.
Una de les característiques més destacables dels mamuts eren les seves ullals llargs i corbats. El més gran que s'ha trobat pertanyia a un mamut llanut i fa 5 metres. En general, pesaven uns 50 quilos i començaven a sortir a l'any i mig d'edat, sense parar de créixer fins a la mort de l'animal. Les seves orelles eren força petites, igual que en els actuals elefants asiàtic, però a diferència d'aquests, la trompa dels mamuts tenia dos lòbuls als seus extrems i posseïen 5 dits a les potes davanteres i 4 a les potes del darrere. Gràcies a les pintures rupestres es va poder deduir que l'esquena del Mammuthus era arquejada, tot i veure's plana als esquelets. Això és degut segurament a pèl, múscul o un gep de greix que tindrien a l'esquena.
Les espècies del nord tenien molt de pèl per poder fer front a les fredes glaceres. A més, la mida de les orelles era molt menor que les orelles dels elefants asiàtics, per poder conservar millor la temperatura en tenir menys superfície exposada a l'ambient.
Les dents eren molt similars a les dents dels elefants moderns: Els molars tenien crestes d'esmalt petites per facilitar la masticació de l'herba. Mitjançant investigacions sobre les dents i comparacions amb els elefants actuals, els científics van arribar a la conclusió que el creixement d'aquests animals era molt lent. Arribaven a la maduresa sexual als 20 anys i podien viure fins als 60-70 anys.
comportament
S'especula que l'estructura social del mamut era igual o almenys molt semblant a la dels elefants asiàtics. Les rajades estarien compostes per femelles i liderades per una matriarca. Els mascles en canvi anirien en solitari o en grups petits fins a assolir la maduresa sexual i buscar l'aparellament.
La trompa del Mammuthus representa un dimorfisme sexual, ja que eren més grans als mascles que a les femelles. Això és degut a les baralles que va poder haver entre els mascles, probablement per quedar-se amb les femelles. Igual que els elefants moderns, els mamuts utilitzaven la trompa per alimentar-se, banyar-se, mullar-se i cobrir-se de fang (tècnica de protecció davant de mosquits i altres insectes). Els adults podien arribar a ingerir 180 quilos cada dia. La seva alimentació estava basada en vegetals, menjaven gairebé qualsevol tipus de planta, sent l'herba la seva favorita.
Extinció del mamut
Els mamuts van començar a desaparèixer a finals de la glaciació. No se sap ben bé què va provocar l'extinció massiva no només del Mammuthus, sinó de moltes altres espècies que vivien en aquella època. El més probable és que sigui degut a una combinació de diverses causes que comentarem a continuació.
Un gran problema que a dia d'avui encara ens dóna molt de mal de cap és el canvi climàtic. A l'era dels mamuts feia generalment molt fred, per la qual cosa la vegetació estava composta principalment per plantes baixetes com arbustos i herbes. Quan la temperatura va començar a elevar-se, van començar a créixer arbres alts, que alhora necessitaven més recursos i espai, provocant així una disminució important de petits arbustos i matolls. Els mamuts no van saber adaptar-se a aquest canvi i es van quedar finalment amb escasses opcions per alimentar-se. A més, alguns mamuts, com el mamut llanut, en tenir tant de pelatge evitava l'expulsió de la calor, provocant una hipertèrmia i com a conseqüència la seva mort. Tot i això, s'ha demostrat mitjançant experiments que aquests animals havien sobreviscut a altres canvis climàtics similars, per la qual cosa no pot ser l'única explicació vàlida per a la seva extinció.
Al canvi climàtic es va sumar la caça de l'ésser humà. S'ha demostrat que l'Homus Erectus s'alimentava de carn de mamut ja feia 1,8 milions d'anys. Observant els elefants moderns, s'ha esbrinat que els animals maduren abans quan hi ha pressió per part d'un depredador, cosa que coincideix amb els mamuts en aparèixer els primers humans. També cal tenir en compte que durant tota la història, després d'aparèixer una espècie humana a qualsevol lloc del món, es van començar a extingir diversos animals. No obstant això, hi ha alguns arguments en contra d'aquesta hipòtesi. A Àfrica, per exemple, van existir éssers humans molt abans que els mamuts comencessin a desaparèixer. A més, els mètodes primitius de caça dels humans probablement no tindrien un impacte tan fort a la població d'una espècie.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/dinosaures/anquilosaure/»]
Finalment, s'especula que hi va haver una malaltia que va afectar moltíssims animals del Plistocè, introduïda pels éssers humans i els seus animals, que per aquell temps eren nòmades. Les espècies més grans, com ara els mamuts, són més vulnerables a epidèmies que les espècies petites perquè tenen un temps de gestació més llarg i poblacions menys nombroses. Tot i això, és molt difícil creure que una malaltia tingui un espectre tan ampli com per afectar certes espècies de diferents classes (mamífers, aus, rèptils) i que, alhora, sigui selectiva a l'hora de no afectar espècies emparentades genèticament, tenint en compte únicament la mida. A més, hauria de ser extremadament virulenta per poder posar fi a una espècie sencera.
clonació
L'any 2007 es va trobar una cria de mamut a Sibèria que tenia intactes la trompa, els ulls i una part del pelatge. Les temperatures glacials d'aquella època han fet que es conservessin força bé algunes restes d'aquests mamífers per poder extreure ADN.
Arran d'aquest descobriment, es va intentar intentar clonar un mamut. Per això cal extreure una mostra d'ADN del pelatge i fusionar-la amb l'òvul del parent més proper que hi ha actualment: l'elefant asiàtic. Després, s'hauria d'inserir aquest òvul a l'úter d'una femella d'aquesta espècie i, si tot fos bé, naixeria un mamut al cap d'uns 22 mesos. Aquest procés, però, és més complicat del que sembla. Per poder clonar un animal no n'hi ha prou amb una mica d'ADN, cal trobar una cadena d'ADN intacta. Això és tan difícil que alguns genetistes diuen que és impossible.
Tot i que l'any 2008 es va aconseguir clonar un ratolí que havia estat congelat durant 16 anys a -20ºC, continuava existint el problema de la viabilitat d'un nucli de mamut en una cèl·lula d'elefant. A més, podrien sorgir altres contratemps a la gestació. Seria possible que la mare no pogués cobrir les necessitats d'un fetus tan gran i amb un metabolisme probablement diferent. El temps de gestació també podria ser diferent entre elefants i mamuts. Una altra possibilitat seria que la mare rebutgés la cria o que el mamut no tolerés la llet d'elefant.
Hi ha opinions molt diverses sobre la clonació del mamut. Científics, paleontòlegs i genetistes debaten si és una possibilitat real, alguns creuen que sí, tenint en compte tots els avenços que hem aconseguit a nivell genètic en aquests darrers anys. Altres pensen que és impossible, i alguns fins i tot posen en dubte aquests experiments a nivell ètic.
Curiositats
Aquesta foto la vaig fer al museu de ciències naturals de Stuttgart, a Alemanya. Aquí es veu una cria de mamut molt ben conservada que van anomenar Dima. Fa uns 40.000 anys, Dima va quedar atrapada en un forat de fang que va acabar congelant-se, conservant la cria. Va ser una tragèdia per a Dima, però un cop de sort per a la ciència, ja que un fòssil que conserva pell i cabells brinda molta informació que els ossos i les dents no poden donar.
Una altra dada curiosa és que es coneix un cas en què dos mascles de mamut lluitaven entre si. La baralla va ser tan igualada que van acabar amb els seus ullals encastats i, en no aconseguir separar-se, van morir finalment de gana.
Finalment, al llarg dels anys es van anar escoltant rumors de persones que havien vist elefants grans i peluts a Alaska. Això apunta que encara podrien existir petites rajades de mamuts. Tot i això, no hi ha evidències científica que corroborin aquests rumors.