Entre els molts carnívors extints que habitaven la terra fa milions d'anys hi ha el Megalosaurus. El van batejar amb aquest nom a causa de la seva gran mida. Per això, la traducció seria «llangardaix gran». Aquest dinosaure va viure durant el període del Juràssic fa uns 167 milions d'anys. Tenint en compte els llocs on s'han trobat les restes fòssils d'aquest animal, és possible que hi habités regions d'Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia. A més, segons les investigacions, està relacionat amb el Poekilopleuron de França i el Torvosaurus d'Amèrica del Nord.
Descripció del Megalosaurus
inicialment, les restes fòssils pertanyents al Megalosaurus van ser molt escasses. Entre ells hi havia a penes unes dents, una mandíbula i algunes vèrtebres. Amb el pas dels anys, però, s'han anat trobant més reptes fòssils d'aquest enorme animal. Gràcies a ells, hi ha actualment una idea més general sobre aquest carnívor.
El cap era molt gran. Les mandíbules eren allargades i tenien més de trenta dents serrades i esmolades. Amb ells, el Megalosaurus esquinçava la carn de les preses. Per tal d'evitar perdre aquestes vitals armes, les arrels de les dents estaven calvades de forma eficaç a la mandíbula. Aquesta característica és important per a aquest dinosaure, ja que el seu mètode de caça consistia a mossegar el coll de les seves víctimes. Altres teròpodes en canvi, com l'Allosaurio, utilitzaven les mandíbules per colpejar les preses.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/dinosaures/teropode/»]
Pel que fa a la seva constitució, no era gaire similar a la dels raptors. Per això, és probable que el seu fort no fos la velocitat. Tot i això, els investigadors han calculat que amb les seves llargues i musculoses potes posteriors, el Megalosaurus podria haver estat capaç de córrer a més de 22 quilòmetres per hora. Respecte als braços, aquests eren força curts i posseïen un total de tres dits amb urpes esmolades.
Descripcions antigues
Benjamin Waterhouse Hawkins va ser un escultor i zoòleg anglès. Va construir un model del Megalosaurus per a una exhibició al Crystal Palace. Aquest model encara està conservat avui dia. Aleshores, els primers paleontòlegs no havien vist mai una criatura semblant. Els reconstruïen amb un aspecte similar a un drac de la mitologia popular, caminant de quatre grapes i amb un cap enorme. Va ser a la meitat del segle XIX quan van ser trobats altres teròpodes a Sud-amèrica. A partir de llavors va ser desenvolupat un quadre més exacte quant a l'aspecte d'aquests dinosaures.
Tot i això, encara amb els nous descobriments seguia vigent una gran confusió: Tots els teròpodes europeus van ser considerats Megalosaures. A més, es va reproduir un diagrama de l'esquelet del Megalosaure fins i tot abans d'haver trobat alguna vèrtebra pertanyent a aquest animal. Per això, el dibuixant alemany Friedrich von Huene va utilitzar com a base les espines dorsals de l'Altispinax. Es tracta d'un altre teròpode gran que posseïa espines altes a les seves vèrtebres dorsals, per la qual cosa va ser classificat de forma ocasional com a espinosàurid. A causa d'aquesta sèrie de confusions, molts dels dibuixos antics del Megalosaurus ho mostren amb una profunda vora espinal o una espelma petita, semblant a la del Spinosaurus. Quan el món científic i paleontològic va començar a prendre's més seriosament les classificació d'aquests llangardaixos extints, els teròpodes van ser reclassificats.
Història del Megalosaurus
Aquest gran carnívor va ser el primer dinosaure a obtenir un nom ia ser estudiat. L'any 1676 es va trobar un tros d'un os al planter de Cornwell, a Anglaterra. Des d'aquí, aquest fragment va ser enviat a la Universitat d'Oxford per ser estudiat pel Dr. Robert Plot. Un any més tard, el 1677, va publicar la descripció del Megalosaurus. El tros de l'os trobat va ser reconegut com una part del fèmur. A partir d'aquesta informació, l'únic que van poder treure en clau és que es tractava d'un dinosaure tan gran que era impossible que pertanyés a alguna espècie coneguda per aquell temps.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/dinosaures/spinosaurus/»]
Malauradament, el fragment de l'os va desaparèixer. No obstant això, hi ha una il·lustració molt detallada sobre ell. Aquesta ha pogut ser utilitzada per estudiar-ho detalladament. Anys més tard, el 1852, Benjamin Waterhouse Hawkins va crear l'escultura del Megalosaurus per al Crystal Palace que va resultar ser tot un avenç al món paleontològic.
Alimentació del Megalosaurus
La gran mida del Megalosaurus fa pensar als científics que podria haver estat un carnívor amb molta gana. És possible que entre les seves preses es trobessin estegosaures i alguns sauròpodes, com per exemple el Cardiodon i el Bothriospondylus. Aquesta teoria se sosté pel fet que tots ells van coincidir el període del Juràssic. Tot i això, alguns científics no estan d'acord que fos un caçador actiu. Hi ha hipòtesis que assenyalen que el Megalosaurus podria haver estat carronyer. Per aquest motiu, és possible que la seva dieta estigués basada en animals morts o preses que altres carnívors no acabaven.