No hi ha dubte que el Plesiosaure és un dels dinosaures aquàtics més coneguts actualment. Tots associem a aquest nom un rèptil amb cos de tortuga sense closca amb un coll molt llarg. La seva fama és tal, que fins i tot ha arribat a aparèixer en algunes pel·lícules com La terra que el temps va oblidar (1975) i Carnosaure (1984). També té cert protagonisme a la novel·la de Julio Verne «Viatge al centre de la terra» i en alguns videojocs com «Minecraft», «Zoo Tycoon» i «Turok».
El Plesiosaure és un gènere extint de la superordre Sauropterygia que va viure a principis del Juràssic. La primera aparició d'esquelets fòssils gairebé complets va ser a Anglaterra, en una població anomenada Lias. Aquest rèptil marí va donar nom a l'ordre Plesiosauria, de la qual formen part altres gèneres com Hydrorion, Seeleyosaurus i Occitanosaurus. El seu nom prové del grec i la seva traducció seria «proper al llangardaix».
Anatomia del Plesiosaure
La longitud que podia assolir aquest dinosaure aquàtic era de 3-5 metres. S'especula que aquest animal tan llarg tenia aproximadament entre 90 i 100 vèrtebres: 40 vèrtebres cervicals, 21 vèrtebres dorsals, 3 vèrtebres sacrals, 28 vèrtebres cabals i unes poques més al final de la cua. Perquè us pugueu fer una idea de la quantitat immensa que és, considereu que l'ésser humà té en total 24 vèrtebres. El coll llarg del plesiosaure exercia segurament la funció de timó a l'hora de nedar.
En comparació amb altres gèneres de l'ordre Plesiosauria, el Plesiosaure té un crani relativament petit. La mandíbula té forma de V, amb angle de gairebé 45º. Aquest rèptil marí tenia dents esmolades i primes amb estries fines longitudinals. A més, són una mica corbats i circulars des d'un punt de vista transversal. S'especula que van poder ser una mena de trampa per a les seves preses, entre les quals hi havia peixos i belemnites.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/dinosaures/extincio-dels-dinosaures/»]
El Plesiosaure posseïa quatre aletes allargades que tenien forma de rem. Segurament les utilitzava per propulsar-se a l'aigua, ja que la cua era massa petita per servir d'òrgan locomotor. Cadascuna de les aletes tenia cinc dígits compostos per diverses falanges. En els espècimens adults es veu clarament que les aletes del darrere són més petites que davanteres. Després de trobar impressions de pell, se suposa que la pell d'aquest enorme rèptil era llisa i no escamada.
Descobriment del plesiosaure
La descoberta del Plesiosaure va generar moltíssim interès a Anglaterra durant l'època victoriana. William Conybeare i Henry De la Beche el van batejar com a «Plesiosaurio», ja que «plessos» significa «proper» i «saurus» significa «llangardaix» en grec. Així feien entendre que aquest animal s'assemblava més a un rèptil comú que altres dinosaures trobats a la mateixa zona, com podia ser per exemple l'Ichthyosaurus.
L'any 1824, Willian Conybeare va realitzar la primera descripció del Plesiosauir, específicament de l'espècie Plesiosaurus dolichodeirus. Aquest espècimen, l'esquelet complet del qual va ser trobat per Mary Anning, ha estat reconegut com el genoholotip. Això vol dir que, a nivell taxonòmic, és el tipus nomenclatural. Darrere d'aquest succés, no hi va haver gaires intents d'aclarir l'anatomia, l'estatus del gènere ni el tipus d'espècie. Per tant hi ha poc coneixement sobre les variacions i característiques generals entre diferents Plesiosaures, convertint-ho així en un taxó calaix sastre. Això vol dir que es va utilitzar per classificar espècies que no encaixaven en cap altre gènere. Cap dels plesiosaures del període del Juràssic i del Cretaci van ser assignats de forma correcta. Així doncs, algunes espècies van haver de ser reclassificades en altres gèneres:
[relacionat url=»https://infoanimales.net/dinosaures/ichthyosaurus/»]
- El Plesiosaurus brachypterygius va passar a formar part del gènere Hydriorion.
- L'espècie Plesiosaurus guilielmiiperatoris va passar a formar part del gènere Seeleyosaurus.
- Finalment, el Plesiosaurus tournemirensis va passar a formar part del gènere Occitanosaurus.
Curiositats
Fa 125 milions d'anys, durant el període del Cretaci, la península ibèrica era molt diferent. Aleshores, el que és actualment la localitat de Morella a Castelló, era un delta que s'havia format al costat de la costa, per exemple. Hi habitaven diversos dinosaures aquàtics, entre ells diferents tipus de Plesiosaurus, a més d'altres rèptils i pterosaures.
Fa pocs anys, un grup de paleontòlegs de la UNED van trobar moltes restes fòssils de plesiosaures i altres dinosaures aquàtiques a Morella, Castelló. Aquest descobriment va suposar tot un èxit per al registre de la fauna ibèrica del Cretaci. La troballa més destacable d'aquest descobriment va ser una vèrtebra del Leptoclèidid. Es tracta d'un plesiosaure que mai abans havia estat descobert a la península ibèrica. Era més petit que el Plesiosaure, podent arribar fins a 3 metres de longitud, i tenia un coll més curt. S'especula que vivia en aigües poc profundes.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/dinosaures/pterosaures/»]
També a Algora, Guadalajara, es va fer recentment una troballa. Aquí es va trobar una pelvis parcial d'Elasmosaure. Aquest era un Plesiosaure amb un coll molt llarg. Quan es va descobrir per primera vegada aquest animal, als Estats Units, es va pensar inicialment que el seu coll, en ser tan llarg, era la cua.