Els eriçons són una de les espècies més comunes a Espanya, i hi ha molts tipus diferents que es troben al país. Aquestes criatures petites i peludes tenen una gran varietat de formes, mides i colors. La majoria dels eriçons a Espanya són del gènere Erinaceus, que inclou algunes espècies com l'eriçó europeu (Erinaceus europaeus), l'eriçó morú (Erinaceus concolor) i l'eriçó ibèric (Erinaceus occidentalis). Aquests animals viuen principalment a zones boscoses o praderies amb abundant vegetació baixa.
L'eriçó europeu és l'espècie més comú d'aquesta família a Espanya. Està cobert per un pelatge marró fosc amb taques blanquinoses al llarg del cos. Té potetes curtetes amb urpes esmolades per excavar el cau, així com per defensar-se dels depredadors. Aquest animal s'alimenta principalment d'insectes, fruita seca i baies silvestres. És un animal solitari que viu principalment durant la nit per evitar els seus depredadors naturals com les guineus o les martilles.
L'eriçó moruno és una altra espècie molt comuna a Espanya, particularment en regions muntanyoses del sud del país. Té un pelatge gris-marró amb taques negres al llarg del cos i potetes curtetes amb urpes esmolades per excavar el cau així com defensar-se dels seus depredadors naturals. S'alimenten principalment d'insectes, fruitetes silvestres i baies silvestres durant la nit quan surten a buscar aliment fora del cau subterrània.
Finalment, el tercer tipus més freqüent d'eriçons que es troba a Espanya és l'Erinaceus occidentalis o «eriçó ibèric». Aquest animal té un pelatge marró-grisenc amb taques blanquinoses al llarg del cos així com taques negras també presents sobretot sobre la part superior del llom. insectes ibaiessilvestres.
Tipus
Els eriçons Espanya són una mena d'eriçó nadiu de la península ibèrica. Aquests animals es caracteritzen per la seva mida petita, les seves pues i pelatge gris fosc. El seu cos és aplanat i està cobert de pues dures que els ajuden a defensar-se dels depredadors. Són molt bons nedadors i trepadors, cosa que els permet viure en una varietat d'hàbitats des de boscos fins a platges.
Els eriçons Espanya són solitaris per naturalesa, però s'ajunten per hivernar durant l'hivern. Durant l'estiu, busquen aliment principalment durant la nit, menjant insectes, fruites i verdures silvestres. També poden menjar ous d'altres animals si els troben al camí. Estan ben adaptats per viure en climes freds i fins i tot han estat trobats a altituds superiors als 2200 metres sobre el nivell del mar.
Els eriçons Espanya tenen un comportament molt interessant: quan se senten amenaçats, s'enrotllen formant una bola amb les seves pues fora per protegir-se millor; a més, emeten un so fort per espantar els seus depredadors potencials. Si no aconsegueixen escapar per si mateixos, també usen la cua com a arma defensiva: quan està amenaçat per algun animal gran (com una guineu), aixecarà la cua i li llançarà les pues directament a l'ull del depredador per espantar-lo ràpidament!
Si vols adoptar un eriçó Espanyol com a mascota has de saber que necessiten molta cura i atenció ja que són animals molt sensibles a l'estrès ambiental; a més, requereixen molt espai per explorar així com refugis on descansar durant el dia (com coves artificials). Finalment recorda proporcionar alimentació variada basada en fruites fresques i vegetals així com insecticides naturals (menjar cru) per mantenir sans i feliços!
Són legals els eriçons a Espanya
Els eriçons són una de les espècies més antigues i diverses del món. Són animals que han estat presents al planeta des de fa milions d'anys, i es troben a tots els continents excepte l'Antàrtida. A Espanya, hi ha diverses espècies d'eriçons que habiten al seu territori. Aquestes inclouen l'eriçó comú (Erinaceus europaeus), l'eriçó mesquer (Atelerix algirus) i l'eriçó marí (Echinus esculentus).
L'eriçó comú és un animal petit amb un cos cobert per pues protectores. Es troba principalment en boscos decidus, prats, camps oberts i jardins urbans. És un animal nocturn que s'alimenta principalment d'insectes, cargols i cucs. Tot i que aquest tipus d'eriçó no està amenaçat a Espanya, es considera vulnerable a nivell mundial degut a la destrucció de l'hàbitat natural per part de l'ésser humà.
L'eriçó mesquer és una altra varietat comunament trobada a Espanya. És un animal més gran que l'anterior amb pelatge gris fosc i potes llargues per córrer ràpidament quan se senten amenaçats. Estan adaptats per viure tant en àrees muntanyoses com a planes obertes on busquen la seva presa principal: insectes terrestres i invertebrats aquàtics com crancs o cucs de llinya. L'eriçó mesquer també està considerat vulnerable a nivell mundial a causa de la destrucció de l'hàbitat natural per part de l'ésser humà.
El tercer tipus d'eriçó present a Espanya és l'Echinus esculentus o “eriçó marí”, també conegut com a “eriçó vermell” a causa de la seva coloració característica vermellosa-ataronjada amb taques blanquinoses dispersades per tot el seu cos. Estan adaptats per viure sota les aigües salobres costaneres on busquen les seves principals preses: mol·luscs bivalves comestibles tals com musclos o escopinyes; així mateix també consumeixen crustacis i fins i tot peixos petitons si n'hi ha disponibles properes als caus submarins. Encara que aquest tipus d'eriçons és relativament comú dins del territori ibèric es considera protegida en molts punts doncs les activitats humanes poden entriment a la seva habitat natural i afectarà la seva supervivència aligual que al'espòs escrit anteriorment a Espanya
Com distingir les espècies d'eriçons
Els eriçons són una família de mamífers que inclou els eriçons, els armins i els hèrquens. Estan relacionats amb els rosegadors, però tenen característiques úniques que els distingeixen d'altres mamífers. Els eriçons tenen un cos cobert de pues dures i punxegudes, cosa que els permet defensar-se dels seus depredadors. Aquesta defensa és tan eficaç que fins i tot algunes persones usen la pell daquests animals per fabricar peces de vestir resistents a la intempèrie.
A Espanya hi ha quatre espècies principals d'eriçons: l'eriçó comú (Erinaceus europaeus), l'ermini europeu (Mustela nivalis), l'hercè o teixó (Meles meles) i l'eriçó marí (Paracentrotus lividus). L'eriçó comú és l'espècie més comuna a Espanya, es troba a pràcticament totes les regions del país i es distingeix pel seu color gris fosc amb taques blanques a la part superior. L'armiño europeu és un animal petit amb un pelatge gris clar i negre a la part superior del cos; viu principalment en boscos muntanyosos i zones rurals. El fèrquen o teixó té un pelatge marró fosc amb taques blanques; viu principalment en boscos frondosos i zones muntanyoses. Finalment, l'eriçó marí és un animal marí que viu principalment a prop de les costaneres rocosades; es distingeix pel seu color gris clar amb taques negres i blanques i la cua tallada al final.