Quan es tracta de les nostres mascotes, hem de ser conscients que hi ha un gran nombre de patologies que poden patir. Des de malalties fins al mal funcionament d'alguns òrgans, són casos que es poden donar. Pel que fa als felins, són molt delicats. Qualsevol canvi els pot provocar tant estrès que poden començar a patir algun problema. Entre ells, hi ha la insuficiència renal en gats, de la qual parlarem en aquest article.
Abans de res hem d'acudir al veterinari si la nostra mascota mostra alguna anomalia. En cap circumstància hem d'administrar-li medicaments pel nostre compte. Molts fàrmacs que utilitzem les persones poden tenir conseqüències negatives en els animals, provocant fins i tot la mort. Si tenim algun dubte, és millor preguntar a un expert en medicina animal.
Aparell renal i urinari
Primer cal comprendre com funciona l'aparell renal i urinari per poder entendre la insuficiència renal en gats. Aquest és un conjunt de sistemes que elimina els metabòlits tòxics de l'organisme. Així doncs, forma part de l'aparell excretor, que inclou la pell mitjançant la suor, l'aparell respiratori degut al CO2 i l'aparell digestiu per la femta. La funció de laparell urinari és regular el medi intern. Per això ha de mantenir un equilibri de substàncies dissoltes a la sang, controlant així el pH i el balanç hídric. El pH dels carnívors, entre els quals els gats, es troba entre 5 i 7.
L'aparell urinari inclou els ronyons i les vies urinàries, compostes pels urèters, la bufeta i la uretra. Tant els urèters com la uretra serveixen com a magatzem i conductes de transport. Per cada ronyó hi ha un urèter que desemboca a la bufeta, on s'hi acumula l'orina.
Funció renal
Els ronyons són uns òrgans de color marró tirant vermellós amb forma de fava. Són els encarregats de filtrar la sang i elaborar orina a partir de les substàncies no necessàries per a l'organisme. Per això, eliminen metabòlits tòxics nitrogenats i mantenen estable el balanç electrolític de l'organisme. Les seves funcions principals són doncs l'excreció de productes de rebuig de l'organisme, regular la composició química de la sang i participar a la regulació del pH de l'organisme. A més, tenen una participació activa en la funció endocrina secretant l'eritropoetina, que augmenta l'activitat dels glòbuls vermells. En altres paraules: Regulen la pressió sanguínia, produeixen glòbuls vermells i regulen el metabolisme de calci i fòsfor.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/gats/malalties-de-gats/»]
La unitat funcional dels ronyons és la nefrona. S'hi duen a terme processos de filtració, reabsorció i secreció. amb els quals aquests òrgans aconsegueixen complir les seves funcions principals. La nefrona està composta per diverses estructures que exerceixen diferents funcions:
- Glomèrul: S'encarrega de filtrar aigua i plasma de la sang, altres components com ara cèl·lules o proteïnes no es filtren.
- Túbul contornejat proximal: Reabsorbeix aigua, sal, bicarbonat, glucosa, aminoàcids, potassi, calci, magnesi i fosfat. A més, aquí es duu a terme la secreció de cations i anions orgànics.
- Nansa de Henle: Regula la secreció activa d'ions de magnesi i reabsorbeix entre el 15% i el 25% de la sal filtrada.
- Túbul contornejat distal: Regula l'excreció d'ions de calci i reabsorbeix sal.
- Segment col·lector i túbul col·lector cortical: Reabsorbeix ions de potassi i aigua mediada per l'hormona antidiürètica (ADH). També s'encarrega de la secreció d'ions d'hidrogen i d'ions de potassi intervinguda per l'aldosterona.
- Tub col·lector medul·lar: Reabsorbeix sal, aigua i potassi.
Tipus d'insuficiència renal a gats
Quan els ronyons comencen a fallar, i són incapaços de filtrar substàncies tòxiques de la sang, es produeix una insuficiència renal en gats. Hi ha dos tipus que poden afectar la nostra mascota: Aguda i crònica.
Insuficiència renal aguda
Aquesta patologia implica una disminució ràpida del filtratge glomerular. També reté productes de deixalla nitrogenada i altera l'equilibri hidroelectrolític i àcid-base. La insuficiència renal aguda pot ser causada per diverses patologies, que són conseqüència d'altres:
- Causes isquèmiques, produïdes per un xoc hipovolèmic o reducció de la despesa cardíaca.
- Lesió tubular, provocada per una anestèsia o traumatismes.
- Diverses afeccions els orígens de les quals poden ser reaccions immunomediades, pielonefritis o obstrucció del tracte urinari.
Els símptomes en aquest cas són depressió, letargia, anorèxia, vòmits i dolor a la palpació. Per diagnosticar la insuficiència renal aguda es tenen en compte els símptomes i es fa un examen d'orina.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/gats/leucèmia-en-gats/»]
Insuficiència renal crònica
L'aparició de la insuficiència renal a gats pot produir-se al llarg de mesos o fins i tot anys, en aquest cas se'l denomina crònica. Aquesta és causada per trastorns glomerulars, vasculars o del túbul intersticial. Entre els símptomes de la versió crònica es troben letargia, pèrdua de pes, úlceres orals, convulsions i hipotèrmia. A més, pot provocar poliúria i polidípsia. És a dir: El felí beu i orina més del que és habitual. Per diagnosticar aquesta patologia, cal fer un examen d'orina.
Hi ha diferents fisiopatologies que poden estar implicades. A causa del reduït nombre de nefrones, l'animal no és capaç de concentrar l'orina i provoca alteracions del sistema urinari. Mitjançant l'examen d'orina es pot evidenciar aquest problema, ja que mostraria una baixa densitat. A més, un descens de calci i retenció de fòsfor indicaria que hi ha alteracions endòcrines. També poden sorgir alteracions nervioses causades per acumulació de compostos nitrogenats i toxines, que acaben causant convulsions. Finalment, queden per destacar les alteracions hematològiques. Entre elles hi ha anèmia per deficiència d'eritropoetina, depressió de l'eritrogènesi, escurçament de la vida dels eritròcits, leucopènia, trombocitopènia i coagulopaties.
Alimentació
A banda de la medicació especial que pugui receptar el veterinari, una altra manera de reduir els símptomes de la insuficiència renal en gats és tenir cura de la seva alimentació. Actualment hi ha pinsos específics per a problemes renals. El més recomanable és canviar els hàbits alimentaris de la mascota de manera gradual. Així evitarem trastorns digestius. Per això cal barrejar el pinso nou amb l'antic durant dues a sis setmanes, segons la recomanació del veterinari.
A més, cal evitar donar-li premis al felí afectat, o utilitzar-hi pinso especial per a problemes renals. També és de gran ajuda oferir petites quantitats de menjar distribuïdes al llarg del dia, en comptes de servir quantitats més grans una o dues vegades diàries.