El gripau de Surinam és un dels amfibis que més impressiona ja que el seu aspecte físic no és realment el que s'espera d'un gripau. De fet, alguns ho qualifiquen com un “gripau aixafat”, i no els falta raó.
Si vols conèixer més sobre el gripau de Surinam i saber-ne les característiques físiques, l'hàbitat natural on resideixen, l'alimentació i la seva curiosa manera de reproduir-se, no deixis de continuar llegint.
Com és el gripau de Surinam
El gripau de Surinam és conegut per molts noms. El primer és el seu nom científic, Pipa pipa, però quotidianament se'l pot nomenar com gripau xinel, granota de cel·les, aparent, granota tablacha, gripau chola… Aquests depenen principalment del país on es trobi. De tots ells, el més utilitzat és el del gripau de Surinam (fent referència a un dels seus llocs d'origen).
La femella del gripau de Surinam és bastant major de mida que el mascle; aquesta pot arribar a superar els 17 centímetres de llarg, traient-li un mínim de 2 centímetres als mascles. Té un cos aplanat que, en un primer moment, et pot fer pensar que el gripau és mort a causa d'un terrible accident, però la seva forma física és així. Té tot el cos apasstat, un cap ample i triangular i unes extremitats que no utilitza per alçar-se, sinó per a altres funcions.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/sapos/sapo-toro/»]
Les extremitats del darrere són les més fortes d'aquest amfibi (i les més grans). Les utilitza sobretot per a desplaçar-se a l'aigua oa la terra. Mentrestant, les davanteres, són part de la seva visió. És a dir, contenen una sèrie d'òrgans sensorials que ajuden que aquest gripau posi al seu menjar. I això és degut a que aquest gripau no té una llengua. Són les potes davanteres les que l'ajuden amb l'alimentació. Són molt febles i amb dits llarguíssims acabats en forma d'estrella.
El cap del gripau de Surinam és de forma triangular, ampla però petita. Té uns ullets minúsculs i sense parpelles, situats a la part superior del cap, cap amunt. A més, a la zona de la mandíbula i al llavi superior compta amb uns petits tentacles que li serveixen per protegir-se (també els té a prop dels ulls).
[relacionat url=»https://infoanimales.net/sapos/sapo-de-espuelas/»]
Pel que fa al seu color, aquest sol ser entre marró negrós i marró, encara que hi ha espècies que poden ser verdes o grises. No obstant, la part del ventre sí que pot ser més pàl·lid i de vegades fins i tot blanc.
Esteu en perill d'extinció?
Si us pregunteu si el gripau de Surinam està en perill d'extinció, la resposta és «no». Tot i això, sí que se sospita que, a causa del canvi climàtic, a la pèrdua del seu hàbitat per la tala dels boscos tropicals, etc. la població ha minvat i, en un futur proper, podria ser una de les espècies en perill d'extinció.
A més, també la venda de l'animal com a mascota pot influir si es posa de moda.
Hàbitat
El gripau de Surinam és un animal oriünd de la zona d'Amèrica del Sud, concretament de la part de Veneçuela, Equador, Perú, Guyana, Francesa, Surinam, Bolívia… Per descomptat, s'han trobat algunes espècies al Carib (a Trinitat). Sobretot, viu a la conca de l'Amazones.
Li agrada viure a una alçada màxima de 400 metres sobre el nivell del mar, principalment en zones de bosc tropical on hi hagi tolles tèrboles, rierols o pantans on l'aigua no es mogui gaire. Dins l'aigua, el gripau de Surinam tendeix a amagar-se a terra, gairebé sempre ocult per la fullaraca o la pròpia sorra.
Tot i que és un animal poc conegut, molts el tenen com a mascota en aquests països i fins i tot es pot veure en zoològics. Són amfibis que, si se'ls proporciona l'ambient adequat sobre la base de les seves necessitats, no tenen cap problema a viure en captivitat, això sí, sense que se'ls molesti massa.
Alimentació del gripau de Surinam
L'alimentació del gripau de Surinam consisteix principalment a menjar altres animals. Les seves preses favorites són les cucs, els peixos petits, els insectes, els crustacis… Això sí, necessita que estiguin vius ja que no és un animal que es mengi els morts, encara que tingui molta gana.
Per caçar, el que fa és esperar a la nit, que és el moment en què surt i es queda immòbil en un lloc fins que la presa s'hi acosta. És llavors quan l'atrapa a la boca ajudant-se dels seus dits en forma d'estrella.
L'aliment el succiona completament, de manera que no arriba a matar-lo ni a ofegar-lo amb la boca.
Reproducció del gripau de Surinam
La reproducció del gripau de Surinam és una de les més impressionants de l'espècie, tant o més que el seu propi aspecte físic. I és que, quan comença l'època reproductiva, la manera d'aparellar-se del mascle i la femella és d'una manera peculiar (per dir-ho d'alguna manera). Per començar, el mascle comença a trucar a la femella amb un so força fort que, si és acceptat, inicia l'aparellament.
En aquell moment, quan el mascle abraça la femella amb l'amplexus, la femella es gira, i queda d'esquena a l'aigua, amb el mascle agafant-la a ella. I, en lloc que el mascle l'espremi per treure els ous, ella els allibera, queden sobre el ventre de tots dos. Ho fa en grups de 3 a 10 ous. En aquest moment, enganxats al ventre del mascle, la femella torna a girar-se i, ajudant-se de l'esquena d'ella, els fertilitza i els deixa adherits a la femella. Així estaran en diverses ocasions fins dipositar a l'esquena de la femella uns 100 ous (poden durar fins a 12 hores realitzant aquesta acció).
Un cop acabat, a la femella li surt una pell que cobreix per complet tots els ous que té enganxats a l'esquena i que portarà fins que aquests trenquin, aproximadament unes 20 setmanes.
Al contrari que altres cries de gripau o de granota, les cries del gripau de Surinam neixen sent gripaus ja desenvolupats. El que fan és trencar la pell i emergir de sa mare. De fet, hi ha molts vídeos on es pot veure el procés que no deixa de ser fascinant.
Des d'aquell moment, tots els gripaus són independents i s'han d'alimentar i cuidar per créixer i desenvolupar-se.