Hi ha una gran varietat danimals a tot el món. No obstant això, poques vegades relacionem certs animals com a «autòctons», és a dir, del nostre propi país. Això és el que passa en el cas del gripau parter comú. Un animal que és present a Espanya però que pocs coneixen sobre ell.
Per solucionar aquest problema, avui volem parlar-te de com és el gripau parter comú, on el pots trobar, de què s'alimenta i quina és la forma de reproducció que duu a terme.
Característiques del gripau parter comú
El gripau parter comú, de nom científic Alytes obstetricans, és un amfibi d'uns 25-55 mil·límetres de longitud aproximadament. Són animals caracteritzats per tenir un cos rabassut. Les potes són curtes mentre que el cap és gairebé igual d'ample que el cos, amb un musell esmolat.
El seu color principalment és el marró grisenc, encara que hi ha exemplars més grisos que marrons. A més, té taques a la zona del llom que es presenten alineats, i que arriben a ser de color vermell. Per la seva banda, la zona inferior és blanca bruta o grisa clareta. De vegades, pot ser blanca amb taques grises.
Les potes, per la seva banda, són del mateix color que el llom, però per sota sí que són vermelles.
Pel que fa al cap, aquesta es caracteritza per albergar uns ulls rodons saltons i força grans. Té les pupil·les en vertical i l'iris és de color or i negre. També s'aprecien bé els timpans, que són més petits que els ulls, però ben visibles.
Al contrari que altres gripaus, en aquest cas el gripau comú no té un sac vocal, ni la femella ni el mascle.
La seva esperança de vida un cop és d'uns 8 anys, però només el 40% de les larves d'aquest gripau tenen èxit a la metamorfosi, raó per la qual a molts països és una espècie protegida per evitar que s'extingeixi.
El comportament del gripau parter comú
Aquest amfibi és dhàbits nocturns. És a dir, surt més de nit mentre que pel dia prefereix estar amagat pel fet que hi ha molts depredadors que li poden caçar. Segons la temperatura i la humitat que hi hagi, són capaços d'adaptar-ne l'horari i l'activitat, de manera que n'hi ha que surten abans que altres.
Com a espècie, són força independents. De fet, viuen sols i només es reuneixen amb altres de la seva espècie per a la reproducció. Mentrestant, es mantenen allunyats durant tot l?any. En alguns casos, són capaços d'hivernar, sobretot quan hi ha gelades, no sortint del seu amagatall més que quan la primavera comença a fer acte de presència.
Hàbitat
El gripau comú no es pot dir que només existeixi a Espanya. En realitat, la seva distribució engloba tant Espanya com França, Alemanya, Bèlgica, Holanda, part de Portugal, Suïssa, Luxemburg… Dispers, es pot trobar a altres països, però principalment fa la seva vida en aquests.
El seu hàbitat es caracteritza per boscos subtropicals o tropicals, tant temperats com secs. És capaç de viure a zones desèrtiques així com a zones d'aigua, si bé prefereix aquestes segones on la humitat és present però també un ambient temperat.
En el cas d'Espanya, el gripau comú sol estar per la zona nord principalment, si bé, és possible trobar-lo per la Comunitat Valenciana, Múrcia o fins i tot en algunes províncies properes a aquestes a Andalusia.
L'alimentació del gripau parter comú
L'alimentació d'un gripau comú és variada dins del que pugui trobar al seu voltant. Normalment, el seu menjar favorit es basa en escarabats, cucs, aranyes, cargols, xinxes, erugues… En definitiva, artròpodes que pot trobar fàcilment al seu entorn.
Tot i això, en el cas de les larves i capgrossos, el seu menjar no és tan «carnívora», sinó que es basa sobretot en plantes i deixalles que pugui trobar.
La reproducció del gripau parter comú
L'inici del període reproductiu del gripau comú comença a la primavera. En aquell moment, els mascles comencen a cantar per atraure les femelles. Però ho fan sempre des del seu amagatall. Només quan les femelles responen s'animen a sortir a l'exterior per buscar la femella i tenir lloc l'amplexus. Això passa principalment entre febrer i agost.
Al contrari d'altres gripaus, al d'aquesta espècie es porta a terme a la terra, i de forma inguinal. En aquest moment, la femella deixa anar els ous mentre que el mascle els recull enrotllant-los sobre les potes del darrere, a més de fecundar-los. La posta normalment consta d'entre 5 i 77 ous. Serà ell qui s'ocupi dels ous durant un mes, portant-los i protegint-los d'altres animals.
Tot i això, no vol dir que al mes eclosionin. Després d'aquest temps, el mascle s'acostarà a l'aigua on deixarà anar els ous i serà el moment en què realment trenquin i les larves puguin nedar de forma «lliure».
[relacionat url=»https://infoanimales.net/sapos/sapo-toro/»]
De vegades, els gripaus no porten només una niuada, és a dir, són capaços de continuar reproduint-se amb altres femelles i acumular ous de diferents trobades sexuals.
Després d'unes 3-5 setmanes a l'aigua, les larves passen per la metamorfosi, que es produeix als mesos de setembre o octubre. Tot i això, si han nascut més tard, poden hibernar i no dur a terme el procés fins a l'any següent. Si té èxit, la larva passarà a ser un exemplar jove de gripau comú, però fins als 2-3 anys no se'l considerarà madur.
Es pot tenir com a mascota?
Si et preguntes si es pot tenir un gripau comú com a mascota, hem de dir-te que no és el més recomanable. En aquests moments l'espècie està amenaçada a causa de la pèrdua d'hàbitat que es produeix, cosa que fa que cada vegada hi hagi menys amfibis.
De fet, a alguns països està protegida. Aquest és el cas de la Comunitat Valenciana, on està englobada entre les espècies protegides per evitar que es perdi l'espècie.
Per aquest motiu, no et recomanem que el tinguis com a mascota perquè es necessita que hi continuï havent poblacions extenses d'aquest amfibi. A més, és totalment inofensiu per a l'ésser humà, però és molt beneficiós perquè és capaç d'acabar amb animals que, si poguessin acampar a plaer, sí que posarien en perill la nostra salut.