El hàmster comú és la visió que tenim d'un hàmster quan hi pensem. Es tracta d'un animal rabassut, de mida petita o mitjana i de color daurat o groc clar.
Aquesta descripció és la mateixa que podria donar-se d'un hàmster sirià, i per això el hàmster comú se'l relaciona amb aquest. Si vols saber-ne més, no dubtis a llegir-lo el següent.
Característiques del hàmster comú
El hàmster comú és un dels rosegadors més coneguts i relacionats amb la imatge que tothom té d'un hàmster. Actualment, se'ls denomina hàmster comú a l'hàmster sirià o daurat, ja que són els més habituals i els que representen més bé la imatge d'aquest mamífer.
Es tracta d'un animal que pot fer entre 12 i 18 centímetres. Pesa entre 120 i 180 grams, sent la femella la que és més gran i més grassoneta que el mascle.
Els colors habituals d'un hàmster comú solen ser el groc o el marró clar, amb un pelatge suau i molt dens (tant curt com llarg). A la part del llom és més fosc, mentre que el ventre és clar o fins i tot blanc.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/hamster/hamster-rus-blanc/»]
A les potes té quatre dits i un polze. Els primers estan molt desenvolupats i els sabrà utilitzar molt bé, amb ungles fortes. Tot i això, el polze no és el seu fort.
L'esperança de vida és d'uns 2-3 anys en captivitat. Tot i això, en estat salvatge, no viu més d'1-2 anys.
El comportament del hàmster comú
Com passa amb altres hàmsters, aquest és un animal que prefereix la solitud. No li agrada estar a la mateixa gàbia amb altres exemplars, ja que pot arribar a atacar-los. Per això, només cal ajuntar amb un altre en el moment de la reproducció. Quan es crien des de petits, sí que hi pot haver una excepció, encara que les baralles també es produiran de tant en tant.
Pel que fa a la docilitat, sí que és cert que són més amigables que altres hàmsters. Però se'ls ha de domesticar des de petits, fent que s'acostumin a fer que els tocs i manipulis perquè no et tinguin por ni tampoc t'ataquin.
D'on ve el hàmster comú
El hàmster comú és originari, com és el hàmster sirià, de Síria. Es tracta d'un animal força més fort i robust que altres exemplars, per això és més fàcil de cuidar ja que aguanta millor que altres (no és tan delicat).
A més, sol ser més lent que altres, cosa que fa que vagi a un ritme més calmat i això ajuda a la seva domesticació.
Cures del hàmster
Si voleu tenir un hàmster comú com a mascota, necessiteu conèixer quines són les necessitats habituals d'aquest animal. Per això, aquí fem un resum de totes.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/hamster/com-cuidar-a-un-hamster/»]
La gàbia
Per al hàmster comú es recomana tenir una gàbia gran, sobretot a nivell horitzontal, ja que així se sentirà menys estressat i podràs omplir-la d´ambients diferents (zona de deposicions, zona d´alimentació, zona de dormir, zona de joc). Daquesta manera, sempre farà un lloc on pugui fer alguna cosa.
Convé que la separació entre barrots no sigui gaire gran per evitar que s'escapi. Tampoc és recomanable que sigui de plàstic o similar ja que el hàmster podria mossegar-la i al final escapar. A les botigues d'animals pots trobar gàbies ja preparades per a ells, amb algunes joguines i un sistema senzill per a la neteja, així que hi pots apostar.
És important que la higiene la mantinguis almenys cada dos dies, i donis una neteja profunda a la gàbia almenys 1 cop al mes.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/hamster/hamster-panda/»]
La gàbia del hàmster comú ha d'estar a una temperatura mitjana d'uns 20 graus. El terra ha d'estar cobert amb graveta o encenall, primer perquè així evites que, si la gàbia té reixeta avall, es faci mal a les potes. També perquè són animals als quals els agrada rebolcar-se o furgar (en aquest sentit, intenta col·locar la gàbia en un lloc on, si llença terra, menjar o grava a terra no perjudiqui la teva neteja).
A part de les joguines, no t'oblidis de col·locar altres elements com són un abeurador (amb cura que aquest no degoti contínuament ja que pot fer emmalaltir la teva mascota), una menjadora i una caseta on descansar, amagar-se, etc.
L'alimentació del hàmster comú
El hàmster comú, com molts altres tipus, és un animal omnívor, el que vol dir que menja de tot. L'única cosa que les proporcions no són iguals per a tots els nutrients; per exemple, en el cas de la proteïna, aquesta només se li dóna de tant en tant. Per fer-te una idea, la dieta d'un hàmster ha de ser: 5% greix, 16% proteïnes.
L'alimentació normal d'un hàmster comú sol contenir grans, llavors i fruites o verdures. De tant en tant se li pot donar una mica de carn (com pollastre o gall dindi) o insectes per aportar proteïnes i també per ajudar-lo a completar la seva dieta. Així mateix, pots pensar en pinso per a hàmsters que venen a les botigues d'animals i que vindrien amb totes les necessitats nutricionals cobertes.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/hamster/hamster-siberià/»]
Pel que fa a la fruita i verdura, cal evitar donar-li menjar àcid, i la verdura sempre és millor que sigui de fulla verda. En aquest sentit, el que més li agradarà (ia més està permès) són: pomes, maduixes, plàtans, préssecs, enciam, carbassó, pastanaga…
A l'hora de dinar, ho pots fer més divertit. En lloc de tirar-li tot el menjar a la seva menjadora, pots escampar-la per la gàbia de tal manera que s'ha de moure per menjar (i així evites d'alguna manera que es torni mandrós o que tingui excés de pes).
Vés amb compte amb la seva afició per emmagatzemar menjar (l'acostuma a amagar sota casa) perquè hauràs de vigilar que no guardi massa i, en cas que ho faci, proporcionar menys menjar perquè no pugi de pes.
La reproducció del hàmster
Un hàmster mascle i un femella no sol trigar gaire a reproduir-se. De fet, són madurs sexualment sobre les 8 setmanes de vida. En el moment que ho són, la femella té el zel cada 4-5 dies i en qualsevol instant es pot produir la trobada amb el mascle.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/hamster/hamster-de-angora/»]
La gestació dura uns 15-20 dies. Quan les cries neixen (una mitjana de 7-10 cries) aquestes són cegues i sense pèl. Per això, depenen absolutament de la mare, que es pot tornar agressiva amb el mascle i atacar-lo (per això es recomana treure'l de la gàbia just després de l'aparellament). El seu desenvolupament és força ràpid i al cap d'una setmana ja comencen a menjar sòlids, per a les 4 setmanes ser exemplars joves adults.
En aquest moment, convé separar els mascles ja que la femella podria atacar-los, i les femelles es poden quedar una mica més de temps.