Al regne animal, la família dels hàmsters és força gran, i un dels més coneguts i apreciats és el hàmster d'angora per les seves característiques.
Si vols descobrir què diferencia aquest animal d'altres, o tot el necessari per tenir-lo com a mascota, no dubtis a fer una ullada al que hem preparat. Aquí sabràs com és el hàmster d'angora, on viu, quines cures necessita i molt més.
Com és el hàmster d'angora
El hàmster d'angora prové d'una variació del hàmster Sirià. La seva principal característica és, sens dubte, el pelatge llarg i sedós, molt diferent del d'altres rosegadors. Pel que fa al color, aquest pot ser molt variat, des del plata, daurat, crema, albí, setinat…
Conegut també com a hàmster teddy, fa uns 8 centímetres; no obstant això, a causa del pelatge, aquest pot aparentar més gran del que és. Pel que fa al pes, no sobrepassa els 100 grams.
Una cosa que no molts no coneixen és que el pelatge pot indicar si un hàmster d'angora és mascle o femella. Això és degut a que els mascles tenen un pèl fins a 8 centímetres més llarg que el de les femelles, a més de ser més dens que el de les femelles.
L´esperança de vida del hàmster d´angora és d´uns 2 anys.
El seu comportament
El hàmster d'angora és un animal força tímid i desconfiat. Necessita tenir un contacte diari amb la persona perquè es pugui sentir segur amb la seva presència, o fins i tot que es deixi agafar i acaronar (important per donar-li les cures que necessita). Un cop et guanyis la seva confiança, serà molt afectuós i és poc agressiu (tret que estigui molt espantat).
[relacionat url=»https://infoanimales.net/hamster/tipus-de-hamster/»]
D'hàbits nocturns, el hàmster és molt actiu i per això necessita fer exercici fora de la gàbia diàriament (o, si és a dins, amb joguines que li permetin córrer, rosegar, entretenir-se…).
Els agrada viure en solitud, i només per a la reproducció, s'ajunten amb una parella.
Hàbitat
Com que el hàmster d'angora està relacionat amb el hàmster sirià, el seu hàbitat natural és el mateix que per a aquest, és a dir, prové de l'Orient Mitjà.
En estat salvatge, viuen a les zones més àrides, amagats en caus subterrànies a força profunditat, i amb diverses càmeres diferents per a diferents accions (per exemple, una per dormir, una altra per endreçar-se…).
Cures per al hàmster d'angora
Tenir un hàmster d'angora és una mica més tediós que un altre tipus d'animals, sobretot per les cures extres que necessita. És molt important, perquè se senti feliç i es desenvolupi sense cap tipus de malaltia, que es presti atenció a les seves necessitats per cobrir-les tan bé com sigui possible. Així, tingues en compte el següent:
La gàbia
Al contrari que altres hàmsters, el d'angora no necessita que la gàbia sigui gaire gran, sobretot si viu sol. Però sí que ha de tenir prou espai per a totes les seves necessitats. Per començar, tria sempre una gàbia que sigui de metacrilat, plàstic…
[relacionat url=»https://infoanimales.net/hamster/hamster-siberià/»]
Necessitareu joguines, però la típica roda es pot convertir en un perillós accessori a causa del pelatge de l'animal. Per això, has d'assegurar-te que aquesta no li donarà problemes (més si tens en compte que l'utilitzaran a la nit i es podria fer mal sense que te'n adonessis).
Què menja un hàmster d'angora
L'alimentació del hàmster d'angora no difereix pràcticament gens la d'altres hàmsters. És a dir, va a menjar llavors i cereals, normalment preparats que podreu trobar a les botigues d'animals o supermercats. Ara bé, cal que complementis la dieta que té amb fruites i verdures perquè obtingui tots els nutrients.
Tant les fruites com les verdures han d'estar ben rentades, i evitar donar-ne algunes que no tinguin un bon aspecte perquè no es emmalalteixi. Per exemple, pots donar-li poma, pastanaga, api, pera, enciam…
No convé que li donis fruita amb un alt nivell de sucre, perquè són animals propensos a la diabetis i un bec de glucosa pot ser mortal. A més dels aliments, necessita aigua fresca cada dia.
Cures extra d'un hàmster d'angora
A més de tot això, el hàmster d'angora, a causa del pelatge que té, necessita un raspallat adequat. Aquest ho has de donar, almenys, 3-4 vegades a la setmana, ja que, d'aquesta manera, aconseguiràs que els cabells estiguin sans, brillants i, sobretot, que no se li formin nusos (que provoquin haver d'usar les tisores) ).
[relacionat url=»https://infoanimales.net/hamster/hamster-rus-blanc/»]
Per això, el millor raspall és un de truges naturals, dedicant-li un temps adequat per raspallar-lo. Al principi pot ser difícil de fer, però amb el temps això li agradarà, i fins i tot pujarà a la mà perquè el raspallis diverses vegades.
És molt important no oblidar-se d'aquesta necessitat ja que, en cas contrari, no només es veurà un pèl brut i embolicat, sinó que també podria caure-li molt més, de manera que l'habitació on hi ha el hàmster s'embrutaria més ràpid.
A més del raspallat, cal que es porti una higiene i neteja diària a la gàbia i en tot allò que tingui a veure amb l'animal. El motiu és que són més propensos a patir malalties en llocs on no es cuidin bé aquests aspectes.
La reproducció del hàmster d'angora
Com passa amb altres hàmsters, la maduresa sexual del hàmster d'angora es produeix a les quatre setmanes de vida, i les femelles tenen el zel cada quatre dies. En aquest període, segreguen una olor característica així com un moc de color blanc que us sortirà de la vulva. Això ho utilitzen per atraure els mascles. Es recomana que, un cop tingui lloc l'aparellament, separis al mascle de la femella perquè no conviuen bé, i menys amb cries pel mig.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/hamster/hamster-panda/»]
Després de 15-17 dies, la femella donarà a llum unes cries. Dies abans, és possible que t'espanti perquè vegis que sagna per la vulva però això sol ser normal. Un hàmster d'angora pot tenir entre 5 i 10 cries, totes de color rosa i sense pèl.
En molts casos, les femelles poden arribar a atacar les seves cries, bé perquè no les volen cuidar, perquè suposen un perill perquè espai, o perquè l'ésser humà les ha tocat. Sigui com sigui, moltes vegades és millor retirar-les i tenir-ne cura a mà abans que deixar-les a la gàbia amb la mare, sobretot si vols que sobrevisquin totes elles.