La Lutra Lutra, familiarment coneguda com a llúdria, es troba entre els mamífers més fascinants de la fauna aquàtica europea. Amb el seu cos flexible i allargat, adaptat per moure's amb agilitat tant a terra com a aigua, la llúdria és un depredador nat i un emblema dels ecosistemes fluvials. Tot i la seva aparença entranyable, la llúdria és un animal salvatge, amb hàbits i peculiaritats dignes d'admiració.
Descripció física de la llúdriga europea (Lutra lutra)
La llúdriga té un cos esvelt, adaptat per a la natació, amb potes curtes i peus palmejats. La seva longitud varia, podent arribar fins als 130 centímetres en els exemplars més grans, comptant la cua, que pot equiparar a la meitat del llarg del seu cos. Estan cobertes per un pelatge dens i sedós de color marró fosc, amb certes àrees, com la gola, d'un to més clar.
El pelatge de les llúdrigues compta amb una capa externa impermeable, que les protegeix del fred i els ajuda a mantenir-se seques fins i tot després de submergir-se. Sota aquesta capa, una segona, més suau i aïllant, reté l'aire i ajuda a controlar la flotabilitat de l'animal. Els bigotis de les llúdrigues, amplis i sensibles, són un important òrgan sensorial, els permeten detectar moviments i canvis a l'aigua, cosa que facilita la localització de possibles preses.
Hàbitat de la Lutra lutra
Les llúdrigues són animals extremadament versàtils, capaços d'habitar en una àmplia varietat d'ecosistemes aquàtics. Troben casa seva tant en rius i rierols d'aigua dolça, com en llacs, pantans i àrees costaneres. No obstant això, sempre necessiten estar a prop de l'aigua, ja que en depenen per buscar aliment i refugi.
El lloc on s'instal·len les llúdrigues rep el nom de «holt». Aquests poden ser caus excavats a la riba del riu, espais entre les arrels dels arbres o fins i tot nius abandonats de castors. Les llúdrigues són animals territorials que defensen activament la seva llar de possibles intrusos.
Dieta i comportament de caça
Les llúdrigues europees són carnívores i s'alimenten majoritàriament de peixos, que representen fins al 80% de la dieta. No obstant això, el menú és variat i també pot incloure crustacis, petits mamífers i fins i tot aus aquàtiques.
La seva habilitat per nedar i capbussar-se els permet caçar eficaçment a l'aigua. Utilitzen el seu sentit agut del tacte a través dels seus bigotis per detectar possibles preses. Quan localitzen el seu objectiu, poden perseguir-ho amb velocitat i precisió, gràcies al seu cos flexible i forta cua que els serveix de timó.
Reproducció i cicle de vida de les llúdrigues
Les llúdrigues europees solen tenir una parella de per vida. La gestació de les llúdrigues dura entre 60 i 64 dies. Normalment, parin entre dues i tres cries, anomenades cadells, encara que poden tenir d'un a cinc.
Els cadells neixen cecs i amb un pelatge molt suau. Seran alimentats i cuidats per la seva mare durant aproximadament un any, encara que són capaços de nedar i caçar amb tres mesos. Els mascles no participen en la cura de les cries.
Conservació de la Lutra lutra
Les llúdrigues han patit un fort declivi a l'últim segle, degut principalment a la pèrdua d'hàbitat, la contaminació i la caça. Aquesta espècie es troba protegida a diversos països, incloent-hi tota la Unió Europea on està considerada espècie prioritària segons la Directiva Habitats. Aquests esforços de conservació han tingut cert èxit i la població de llúdrigues sembla estar recuperant-se lentament.
Ser conscients de la importància de protegir a la Lutra Lutra és fonamental per a la seva supervivència. Com a indicador de la salut dels nostres rius i llacs, conservar les llúdrigues vol dir protegir els nostres ecosistemes d'aigua dolça.