La salamandra rabilarga és un amfibi petit caracteritzat per la seva llarga cua. Endèmic del nord-oest d'Espanya i Portugal, està amenaçat pel fet que ha baixat el nombre de l'espècie.
Coneix més sobre aquest tipus de salamandra: les característiques, l'alimentació, com es reprodueix i algunes curiositats més.
Característiques de la salamandra rabilarga
La salamandra rabilarga també és coneguda com salamandra lusitana o pel seu nom científic, Chioglossa lusitanica. Es tracta d'un amfibi d'una mida aproximada d'entre 12 i 14 centímetres de longitud. A més, disposa d'una cua capaç de ser 2,5 vegades la mida del cos, que és a més la característica més representativa d'aquesta família de salamandres. No arriben a pesar els 2 grams (llevat del moment en què la femella porta al seu interior els ous, que pot pesar els 3,3 grams). A més, com passa amb altres animals, la pot amputar sense que es posi en risc la seva vida i que el creixi de nou.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/salamanras/salamandra-roja/»]
El seu color és fosc, amb tons grisencs, marrons, etc. i brillant. Normalment té algunes taques de color negre i unes bandes a la part superior del seu cos que la recorren i s'uneixen al final de la cua.
El seu cap no difereix gaire del cos i el que més en destaca són els ulls, saltons i grans. Pel que fa a les potes, aquestes són petites, i acaben en quatre dits a les extremitats anteriors, i cinc a les posteriors.
Pel que fa al seu comportament, com molts amfibis, els seus hàbits són més nocturns que diürns. Al matí passa amagada a zones humides ia prop de llocs on hi hagi aigua; i és a la nit quan surt a caçar i alimentar-se.
Tot i que no solen ser agressives, a l'hora de caçar això pot canviar ja que defensen el seu territori de caça d'altres salamandres rabilargues.
Hàbitat de la salamandra rabilarga
La salamandra rabilarga viu sobretot a la part nord-oest d'Espanya però, on hi ha més quantitat d'amfibis d'aquesta espècie és a la meitat nord de Portugal. La pots trobar a Astúries, Galícia, etc. al costat de Portugal.
Pel que fa a la zona on viu, aquest amfibi cerca un clima suau i on plogui de forma abundant, almenys més de 1000mm per metre quadrat. No li agrada gaire l'altitud, per tant no la veuràs en llocs superiors als 1000 metres. El seu hàbitat ideal són els rierols amb una aigua que tingui acidesa alta, i en llocs de boscos, eucaliptus… Pot estar a zones rocoses, sempre que hi hagi rierols a prop del lloc.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/salamandras/salamandra-gegant-xinesa/»]
Està catalogada com una espècie amenaçada i protegida tant per lleis nacionals com a internacionals ja que, a causa de les amenaces que posen en risc la continuïtat de l'espècie, s'ha volgut protegir abans que desaparegués.
Entre les amenaces que té aquest amfibi, un dels principals són altres animals, ja que la salamandra rabilarga pot ser menjada per gripaus, escurçons, llúdrigues, larves de libèl·lules, i fins i tot altres espècies de salamandres.
Alimentació de la salamandra rabilarga
La salamandra rabilarga és un amfibi que menja sobretot insectes, com ara aranyes, erugues, larves, mosques, etc. Aquests insectes no solen ser molt grans, sinó que tenen una mida mitjana d'entre 2 i 4 mil·límetres, encara que hi ha algunes espècies capaces de menjar animals més grans.
Per alimentar-se, la salamandra utilitza la seva llengua, que està coberta per una pel·lícula adhesiva de tal manera que, quan entra en contacte amb un animal, es queda enganxat i no es pot deixar anar, sent engolit en qüestió de segons.
Quan són larves, la seva alimentació també és d'insectes, però aquests han de ser molt més petits, però gairebé sempre fregant els 2mm.
reproducció
El període de reproducció de la salamandra rabilarga sol basar-se en les condicions climàtiques que hi hagi a la zona on viu, però gairebé sempre la seva època de zel té lloc entre la primavera i la tardor.
En aquest moment, els mascles i les femelles es reuneixen en un lloc concret, normalment on hi hagi humitat, temperatures més estables i aigua neta. Allà, el mascle, per atraure la femella, el que fa és alçar-se sobre les potes i tocar amb el cap a la femella. Després llisca per baix i atrapa així la femella. La còpula pot durar fins a 20 minuts, temps en què el mascle és capaç de fer moviments amb el cap o la cua per tocar la femella. Mentrestant, les parts dorsals del mascle toquen les parts ventrals de la femella.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/salamanras/salamandra-comun/»]
És en aquell moment quan el mascle expulsa l'espermatòfor que té una forma cònica d'uns 5mm d'alçada i 2mm de diàmetre basal introduint-lo a la claveguera de la femella per fecundar els ous a l'interior.
La femella sol deixar una posada d'entre 12 i 17 ous molt petits que es deixen a les arrels que hi hagi submergides a la zona o fins i tot a les parets (d'aquí la necessitat d'humitat). Parlem d'uns 11 mm de diàmetre. Estaran covant-se durant 6-9 setmanes, moment en què les larves naixeran, i seran d'uns 4-5 centímetres. Aquestes no tenen les brànquies desenvolupades, i tampoc no s'assemblen gaire als exemplars adults, sinó que són més aviat de tonalitat variada que, a poc a poc, va canviant per ser grisos i amb taques negres.
La metamorfosi de la larva no és tan ràpida com en altres amfibis, de fet triguen un any o fins i tot dos a portar-la fins al final del procés.
Curiositats de la salamandra rabilarga
Una de les curiositats de la salamandra rabilarga és, sens dubte, el nom. A Espanya se la coneix amb aquest nom, així com altres sobrenoms que rep l'espècie i que hem comentat abans. No obstant això, en anglès el seu nom difereix força ja que no se centra en la llarga cua que té, sinó més aviat en la tonalitat. Si vols saber-ho, parlem de la “Golden-striped Salamander”. Traduït, vindria a ser “salamandra de ratlles daurades”.
Una altra curiositat és que, tot i que no és un animal que sola hivernar, la veritat és que, de vegades, depenent d'on visqui, sí que pot passar per períodes de letargia, tant per una baixada important de temperatura, com també una pujada elevada. Això fa que busquin refugi per protegir-se, bé a zones de fulles o entre roques.
Una cosa que no molts coneixen és que, de les salamandres que hi ha a Portugal, hi ha dues subespècies: d'una banda, la «longipes«, amb potes i dits de més longitud, que se situa al nord del riu Mondego; i de l'altra, la «lusitànica«, que és al sud d'aquest riu.