La salamandra vermella és un dels amfibis de la família de les salamandres que més crida l'atenció per aquest to vermell de la pell.
Si vols conèixer més d'aquesta insòlita salamandra vermella, com són, el seu hàbitat natural, allò que menja o com es reprodueix, no deixis de llegir-nos. T'explicarem a més totes les cures que necessita per tenir-la com a mascota.
Característiques de la salamandra vermella
La salamandra vermella, coneguda també pel seu nom científic, Pseudotriton ruber, és un animal que pot arribar a mesurar entre 12 i 18 centímetres de longitud. Disposa d´un cos fort caracteritzat per un color vermell intens, marcat també amb unes taques negres. Això és potser el més vistós d'aquest amfibi, ja que la seva tonalitat vermella és molt brillant i el fa destacar.
Pel que fa al cap, és una mica més petita que la resta del seu cos, amb uns ulls també diminuts. El mateix els passa a les potes, que són força curtetes si tenim en compte el seu propi cos.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/salamanras/salamandra-rabilarga/»]
Una curiositat que crida latenció de la salamandra vermella és que no disposa de pulmons. De fet, la respiració la fa a través de la pell, és a dir, de manera cutània.
Aquest amfibi és un animal dhàbits nocturns. Pel dia, sol passar la major part del temps adormida o amagada al seu hàbitat per, a la nit, sortir a explorar així com a alimentar-se. Li agrada estar a zones properes a l'aigua i són molt territorials per la qual cosa requereix un gran espai perquè no es generin problemes.
Hàbitat
La salamandra vermella és oriunda dels Estats Units. De fet, és complicat trobar-la a altres zones del món, i, dins aquest país, és la part del costat atlàntic on sol estar gairebé totes les espècies (però no a la costa).
Li agrada viure en boscos, garrigues… però amb les característiques que hi hagi fonts d'aigua propera, sobretot de rius. De fet, les cases solen ubicar-les el més properes a l'aigua, bé sota les roques o bé a la fullaraca. Això és degut a que el líquid forma part de la seva pròpia reproducció.
Tipus de salamandra vermella
Es reconeixen quatre subespècies de salamandra vermella, però totes són als Estats Units. De fet, cadascuna ocupa una zona concreta.
- Salamandra vermella del nord. Es caracteritza per un color vermellós que tendeix a l'ataronjat, conservant, això sí, les típiques taques negres de la seva espècie. És la més comuna i coneguda, i se situa des de Nova York i Ohio al nord-est d'Alabama ia Michigan.
- Salamandra vermella Blue Ridge. És una mica més petita i no té les taques negres a la barbeta ni a la cua. Sol viure a més de 1500 metres del nivell del mar, sobretot, i per això el seu nom, a les muntanyes Blue Ridge de Virgínia.
- Salamandra vermella Blackchin. Té dues zones negres al seu cos, deure de la barbeta i en tot el llom fins a la punta de la cua (en una línia negra més o menys ampla). Viu, igual que l'anterior, a les Muntanyes Blue Ridge.
- Salamandra vermella del sud. Pot tenir una tonalitat de color roseta o salmó amb taques blanques, sobretot a la part del cap. Es troba a la zona de Carolina del Sud, Kentucky, Louisiana…
[relacionat url=»https://infoanimales.net/salamandras/salamandra-gegant-xinesa/»]
Cures de la salamandra vermella
Has de saber que la salamandra vermella es pot tenir en captivitat com a mascota. Si bé és difícil trobar-ne exemplars, ja que són animals que, com hem vist, només estan en una zona concreta del món; no és impossible.
Però, perquè visqui feliç i es desenvolupi, necessita que li proporcionis unes bones cures. I entre ells, hi ha els següents:
El terrari
Com que la salamandra vermella és un animal molt territorial, a l'hora de conviure necessita un espai força ampli per no provocar baralles entre els exemplars. Com a guia, has de saber que, si es volen tenir quatre exemplars (si és possible més femelles que mascles), el terrari ha de ser com a mínim uns 200 litres.
Dins del mateix cal adaptar una zona per a terra, composta sobretot de molsa i de fullaraca, l'hàbitat natural d'aquesta salamandra. Col·loca també algunes falgueres o plantes de fulles amples perquè s'hi puguin ocultar. Heu de preservar la humitat en aquesta zona.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/salamanras/salamandra-comun/»]
D'altra banda, heu de delimitar la zona d'aigua, amb uns 15 centímetres de profunditat que sigui fàcil d'accedir i que tinguin plantes. Heu de controlar la temperatura de l'aigua perquè estigui entre 15 i 20 graus centígrads. A més, s'ha de mantenir neta sempre.
La salamandra vermella no tolera temperatures més enllà de 24 graus, ja que es pot emmalaltir. D'aquí ve la importància de controlar la humitat i la temperatura al terrari.
L'alimentació de la salamandra vermella
L'alimentació d'aquest amfibi consisteix sobretot a insectes, cucs, cargols, crustacis, aranyes, o fins i tot salamandres més petites ja que poden arribar al canibalisme. La forma de caçar és molt similar a la d'altres salamandres; s'acosta a poc a poc a les seves víctimes i es llancen per elles per ficar-les a la boca i menjar-se-les.
En captivitat, necessiten, a més de l'aliment que se'ls proporcioni, unes vitamines i calci extra perquè totes les necessitats nutricionals estiguin completes, sobretot si viu en una zona on la llum del sol no li dóna gaire.
La reproducció de la salamandra vermella
La reproducció de la salamandra vermella té lloc durant els mesos de primavera i tardor, principalment amb temperatures força baixes (al voltant de 5 graus). És en aquell temps quan els mascles comencen a buscar les femelles. El seu seguici és força cridaner ja que, quan un mascle està interessat en la femella, s'acosta i frega el musell amb el d'ella, així com la barbeta i les galtes. Si ho accepta, el mascle mou el cap i el cos sota la barbeta i comença a fer ondulacions. Ambdós exemplars s'aixequen entre si perquè el mascle dipositi l'esperma a la terra, i la femella el recollirà tot seguit, podent emmagatzemar-lo durant força temps.
Els ous de salamandra vermella se solen posar a la tardor oa primers d'hivern, entre 30 i 130 ous, en una zona aquàtica, protegits amb les roques. Quan les larves surten, romandran en aquest estat uns 2-3 anys, moment que a l'estiu es produirà la metamorfosi.