La serp pitó no és verinosa, tot i que es pensa que sí. Són animals que cacen mitjançant la constricció de les preses.
Si vols conèixer com és la serp pitó, quins tipus hi ha, on viu, i més dades, no dubtis a fer-li una ullada al següent.
Característiques de la serp pitó
La serp pitó, de nom científic Pythonidae, és una serp constrictora que pot arribar a assolir una longitud d'entre 1 i 8 metres. De fet, les pitons tenen el rècord Guinness en ser les serps més llargues que hi ha. El seu pes, però, no és tan elevat com es podria pensar, ja que estan entre 100 i 500 grams només. Això els permet pujar als arbres o qualsevol superfície vertical.
El color de la serp pitó no és únic, sinó variat. Pots trobar serps d'aquesta espècie en tons grocs o fins i tot marrons i en tota aquesta paleta de color que hi ha entre ells.
Una altra de les característiques d'una pitó és l'existència d'uns «òrgans termoreceptors». Es tracta d'un sistema que té per trobar fonts de calor a prop d'on és, tant pel dia com a la nit, quan no podeu utilitzar la vostra vista.
A més, també disposa d'una sèrie d'esperons, que estan situats a prop del ventre i que us ajuden a l'hora de reproduir-se.
L'esperança de vida de la serp pitó és força elevada, més que altres serps, ja que és capaç de viure fins als 20 anys en captivitat.
La diferència entre una serp pitó i una boa
És habitual confondre una serp pitó amb una boa, quan en realitat, encara que físicament puguin semblar similars, no ho són.
De fet, la primera diferència que trobes està relacionada amb els ullals de totes dues. En el cas de la serp pitó, aquesta disposa d'una sèrie de dents a la part superior de la boca. No obstant això, en el cas de la boa, no en té.
A més, pel que fa a la reproducció, hi ha una gran diferència entre elles. D'una banda, la pitó el que fa és pondre ous dels que sortirà la seva descendència; de l'altra, la boa, a l'hora de reproduir-se, ho fa donant a llum les cries.
Hàbitat
La gran majoria d'espècies de serp pitó estan ubicades a Austràlia, Àsia i Àfrica, aquestes dues de manera mínima i només per a unes famílies concretes.
Els agrada viure a zones de gran vegetació ia prop de rius o llacs. A més, són capaços de pujar als arbres o de fer-se amb caus que han estat abandonats.
Tipus de pitons
Al món poden arribar a existir més de 40 tipus de pitons. Totes s'agrupen en diversos grups, que són:
- Antarèsia. Present a Austràlia i Nova Guinea. D'aquesta espècie se'n reconeixen quatre espècies: Antarèsia childreni, maculosa, perthensis i stimsoni.
- Aspidites. Se situen sobretot a Austràlia i són només dues espècies, Aspidites melanocephalus i ramsayi.
- Bothrochilus. Se la coneix també com a pitó de llavis blancs, pitó d'aigua de D'Albert o pitó de D'Albertis. Se situa a Nova Guinea i se li reconeixen en total 7 espècies: Bothrochilus albertisii, bennettorum, biakensis, boa, fredparkeri, hoserae i huonensis.
- Liasi. Es troba a Wallacea, Nova Guinea i Austràlia, i està composta per quatre espècies: Liasis fuscus, mackloti, olivaceus i papuana.
- Malayopython. Amb només dues espècies, Malayopython reticulatus i timoriensis, es pot trobar a Wallacea i al sud-est d'Àsia.
- Morèlia. D'Austràlia i Nova Guinea, les espècies que engloben són: Morelia Bredli, carinata, spilota i viridis.
- Python. És la família de pitons més gran que existeix, ja que engloba 10: Python anchietae, bivittatus, breitensteini, brongersmai, curtus, kyaiktiyo, molurus, sebae, regius i sebae. Són serps que viuen a Wallacea, el sud-est d'Àsia i també a l'Àfrica.
- Simàlia. També d'Austràlia, Wallacea i Nova Guinea, comprèn 7 espècies: Simàlia amethistina, boeleni, clastolepis, kinghorni, nauta, oenpelliensis i tracyae.
L'alimentació de la serp pitó
La dieta habitual duna serp pitó és danimals, com poden ser aus, rèptils o rosegadors, així com amfibis o fins i tot peixos. Hi ha també una varietat quant a la mida de la seva víctima ja que normalment solen menjar peces petites però les més grans són capaces de presentar batalla amb animals més grans, com poden ser porcs senglars, porcs, gats, gaseles, etc.
A l'hora de dinar, pel fet que no té verí, el que fa és atrapar la seva presa clavant-li els ullals i enroscant-se al cos per prémer-lo al punt d'impedir-li que els arribi aire als pulmons (o de deixar-lo anar), asfixiant-lo en qüestió de minuts. Tot i que alguns comenten que les preses també tens problemes de circulació i que per això moren, la veritat és que la causa principal de mort per atac d'una serp pitó és l'asfíxia, que arriba abans que un col·lapse de la circulació.
Un cop la seva víctima és morta, llavors procedeix a menjar-se-la, introduint-la completament i buscant un lloc tranquil per poder fer la digestió. Aquesta durarà des d'uns dies (si el menjar ha estat de mida petita), o diverses setmanes (si ha estat gran).
Reproducció de la serp pitó
La serp pitó es reprodueix de manera ovípara, és a dir, posant ous. Aquesta forma de reproducció és la més habitual a les serps. És a dir, es produeix un aparellament entre els dos gèneres, mascle i femella, i després se separen. És la femella la que s'encarrega de buscar un lloc on fer la posta, que pot ser entre quatre i dotze ous.
Una gran diferència respecte a altres serps és el fet que, un cop feta la posta d'ous, la serp s'enrotlla al voltant dels ous, acollint-los tots amb el cos. Això ho fa per donar-los calor però, com saps, ni la serp pitó ni cap altra tenen calor corporal, són ectoterms, per la qual cosa utilitza un mecanisme especial per aconseguir-ho. El que fa és provocar contraccions i espasmes al cos de tal manera que eleva la seva pròpia temperatura i l'ajuda així a covar bé els ous. Durant 60-90 dies, estaran acompanyant els ous i cuidant-los.
Els ous no es trencaran fins que no passi una mitjana de 16 setmanes, i les cries poden tenir una mida aproximada de 40 centímetres.