La serp Taipan és una de les més verinoses que hi ha al món, capaç d'acabar amb la vida d'un home amb una sola gota del verí.
Si vols saber més sobre com és, on viu, de què s'alimenta, i com n'és la reproducció, no deixis d'informar-te.
Característiques de la serp taipan
La serp Taipan (Oxiurano) té múltiples noms pels quals és coneguda: serp Mulga, Oriental Brown, serp ferotge, de Lignum, de petita escala… La mida mitjana és d'uns dos metres, encara que hi ha exemplars que han arribat gairebé als 3 metres.
El seu cos té una forma més aplanada i és més forta que altres serps pel fet que no utilitzen l'asfíxia com a mètode de caça sinó la seva pròpia força per lluitar amb els animals.
És de color groc, verd o marró, encara que podeu canviar la tonalitat depenent de l'estació (per exemple, a l'hivern és més marró ia l'estiu més groga). Això ho fa per poder absorbir millor la calor i retenir-lo al seu cos. Té altres colors com a taques que poden ser negres o grisos. La zona ventral sí que és molt més clara (groga o gairebé blanca). Una cosa característica de la serp és que disposa d'unes escates, molt petites i amb prou feines perceptibles, però hi són.
Pel que fa al cap, aquesta és allargada i gran, però no es distingeix del cos excepte pel fet que és més fosca. Els ulls són normals, amb pupil·les entre marrons i negres. El musell és ovalat ia la boca disposa d'uns ullals que poden ser de 3,5 a 6mm de longitud.
A l'hora d'atacar, la serp és capaç d'alçar una part del cos, que el col·locarà en forma de S, apuntant el cap cap a l'amenaça que ha vist i atacant en qüestió de segons.
El verí de la serp
El verí de la serp Taipan és un dels més tòxics que hi ha al món. Capaç de coagular en qüestió de minuts la sang, ia més paralitzar el sistema nerviós, es converteix en un dels més letals i, de fet, si et mossega i no s'actua a temps, pots morir.
Entre els símptomes que es presenten hi ha els vòmits, les convulsions, els marejos, la paràlisi respiratòria, els dolors… S'estima que la mossegada d'una serp Taipan a un home podria acabar amb la seva vida en 30-60 minuts.
De tota manera, no sol acostar-se a l'ésser humà, i prefereix fugir abans que atacar, però si se sent amenaçada, no dubtarà a abalançar-se sobre la víctima.
Hàbitat
La serp Taipan és originària d'Austràlia. De fet, només s'hi pot trobar, i específicament, de la zona de l'interior (o centre) del continent. Tot i això, sí que hi ha una subespècie d'aquest rèptil que viu a Nova Guinea.
A aquestes serps els agrada viure en zones desèrtiques, abandonades i de vegades s'amaga sota les roques o en caus que han abandonat altres animals (o que ha fet ella mateixa). Sempre és a terra ja que no li agrada pujar als arbres ni tampoc li agrada l'aigua.
Amenaces a la serp taipan
La serp Taipan és un dels animals que està protegit pel fet que està en perill d'extinció. Per això a Austràlia hi ha lleis que les protegeixen.
No només la caça o la manca d'aliment són amenaces per a aquests animals, també una altra mena de serp, l'anomenada King Brown (Pseudechis australis) que és immune al verí de la Taipan i s'alimenta d'aquest tipus de serps. A més, hi ha un rèptil que les menja, l'home gegant australià.
L'alimentació de la serp taipan
L'alimentació de la serp Taipan es basa en mamífers. En estat salvatge és capaç de caçar animals petits com ara rates, cosa que serveix per mantenir el seu nombre controlat. Tot i això, no és l'únic que caça, també llangardaixos i mamífers oriünds d'Austràlia com a peramèlids o bandicuts.
A l'hora de caçar, una cosa que fa de matinada o, si fa molta calor, a la nit, està preparada per lluitar amb la presa. Al contrari que altres serps, aquesta té molt bona vista, encara que caça igual que el seu gènere, és a dir, va observant els moviments i, amb l'òrgan de Jacobson, identifica la presa i l'aguait.
Quan està força a prop de la seva presa, farà un moviment ràpid abalançant-se contra ella per immobilitzar-la com més aviat millor i mossegar-la per injectar-li el verí. El seu menjar no triga a morir i mentrestant el pot seguir subjectant i mossegant-lo. La serp Taipan no és de les que asfixia, sinó que prefereix lluitar i mossegar per acabar amb els seus enemics. De vegades, és capaç de mossegar el mateix animal vuit vegades.
Després d'acabar amb la vida de l'animal, l'engolirà sencera separant la mandíbula inferior perquè li càpiga i s'amagarà durant diversos dies mentre duu a terme la digestió (tot i que pot sortir al sol per escalfar-se i ajudar al procés digestiu).
Menja només una vegada al mes, llevat que hi hagi molt d'aliment.
En captivitat, l'alimentació de la serp Taipan sí que pot ser més variada, no només amb rates, sinó també ratolins, conills, pollets, etc.
La reproducció de la serp taipan
La serp Taipan és un animal solitari i només estarà amb altres exemplars de la seva espècie al moment de la reproducció. Aquestes són sexualment madures en dues fases: per una banda, els mascles, que als 16 mesos ja es poden reproduir; per altra banda, les femelles, que triguen una mica més, 24 mesos a estar preparades.
La seva època reproductiva passa entre els mesos dagost i desembre. En aquell moment, mascles i femelles es reuneixen, sent els primers els que desfilen davant de les femelles cridant-los l'atenció perquè s'hi fixin. Si dos mascles busquen la mateixa femella, abans de la reproducció parla una lluita on només en quedarà un que serà el que s'apareix amb la femella. No obstant, a les femelles no els importa aparellar-se amb diversos mascles.
Després de la unió, la femella trigarà uns dos mesos a pondre una posta d'ous (que poden ser de 10 a 20). Ho farà en un lloc ocult a la vista, com són per exemple els caus d'altres animals. Els deixarà allà i se n'anirà ja que no són de cuidar les cries (de fet el més normal és que no totes arribin a l'any de vida). Les cries naixeran després de dos mesos de la posada.
Es pot tenir una serp Taipan de mascota?
Una de les preguntes que et pots fer és sobre si es pot tenir de mascota. Realment, no és una idea bona, ja que parlem d'un animal molt perillós i molt verinós.
Tot i que se li adapti un espai amb totes les mesures de seguretat, i es tingui experiència amb mascotes, no és un animal per tenir-lo a una llar a causa de la seva potència letal.
A més, cal informar-se i demanar tots els permisos necessaris per tenir-la. I no tots els països s‟accepta la tinença d‟un animal d‟aquestes característiques.