tritons

Dins del grup dels amfibis hi ha un animal força curiós i que passa la majoria de la seva vida a l'aigua. Es tracta del tritó. És una mena d'amfibis que pot regenerar el cos després de patir danys tant en accidents com en baralles. És una de les característiques que comparteixen amb les salamandres, ja que pertanyen a la mateixa família coneguda com a Salamandridae. El tritó pertany a l'ordre Caudata i al gènere Triturus.

Aquí t'expliquem totes les característiques, hàbitat, alimentació i reproducció del tritó.

Quines característiques té el tritó?

Són animals d'una mida petita. Es coneixen actualment 8 espècie de tritons. L'àrea de distribució es reparteix entre zones d'Europa, Àsia i Amèrica. Són animals de sang freda, per la qual cosa necessiten regular-ne la temperatura amb l'ecosistema. Durant l'hivern necessiten amagar-se a llocs foscos i s'aparellen durant la primavera, quan les temperatures són més altes.

Una de les raons en què es pot saber si el tritó sent amenaçat és que costen el seu cap i part del cos per poder mostrar la seva zona inferior. Els colors d'aquest animal s'intensifiquen a la part inferior ja que és on es troben les substàncies verinoses amb què són capaços de defensar-se.

Són exemplars que solen mesurar una mitjana de 18 centímetres de llarg, sent les femelles més grans que els mascles. La seva forma és allargada des del cap fins a la cua. Compte amb 4 extremitats curtes i ulls saltons. Una de les característiques per les quals destaca la morfologia d'aquests éssers vius és que tenen l'extensió del cos de manera proporcional a la de la cua.

La pell té diversos colors segons l'espècie. El més normal és que siguin colors entre el marró i verdós amb algunes taques fosques. Aquesta coloració és més abundant pel fet que l'utilitzen com a camuflatge per poder amagar-se a la terra i les fulles. D'aquesta manera, aconsegueixen protegir-se davant de qualsevol depredador que ho intenti caçar. El ventre té uns tons més vibrants que van des del groc fins al taronja i es deu a la quantitat de substàncies tòxiques que posseeixen. Aquesta és una forma que tenen d'avisar els seus contrincants del poder que poden tenir davant de qualsevol combat.

Igual que passa amb altres amfibis, el tritó respira per la pell i té dues mudes a l'any. Igual que passa amb altres amfibis com la salamandra, són capaços de regenerar part del cos quan s'han mutilat. Aquesta característica és tan sorprenent que fins i tot els seus ulls i el cor es poden arribar a tornar a formar en cas de mutilació.

A través de la pell, aquests animals expulsen les toxines zones que es poden arribar a defensar de qualsevol espècie enemiga. Un dels problemes pels quals aquests animals no són massa ferotges és que aquestes substàncies tòxiques no fan efecte si no s'arriben a ingerir. Amb només el frec de la pell és una substància inofensiva.

La seva cua és xata igual que la forma del seu cap. No té els sentits de la vista i l'oïda molt desenvolupats. Se sap que pateixen de miopia i aquest handicap el tenen accentuat quan són fora de l'aigua.

Hàbitat i alimentació del tritó

L'hàbitat principal d'aquests animals són els tolls i les zones on la terra és molt humida. Quan són joves i estan en estat de larvari, viuen dins l'aigua. Són capaços de viure a llacunes, rierols, estanys no gaire profunds i alguns pous. Quan ja arriben a la seva maduresa van buscant pantans i vessants on la temperatura del terra ronda els 12 graus i puguin tenir espai suficient per caminar i enfilar-se per branques. Necessita aquestes branques per poder alimentar-se.

L'alimentació del tritó es basa en insectes i altres tipus d'animals que puguin caçar, mossegar i pair. Quan ho han pogut obtenir cap presa opten per menjar-se les seves pròpies cries o altres tritons adults que aconsegueixen a tractar amb rapidesa. Normalment la seva alimentació es basa principalment en cucs, ous d'altres insectes, larves, centpeus, crustacis, aràcnids i anèl·lids. Per poder caçar aquests animals s'abalancen sobre ells per poder mossegar-los. De vegades, usen el verí per poder defensar-se.

Reproducció del tritó

L'època de reproducció té lloc a la primavera. És el moment de poder sortir i ajuntar-se amb el sisè lloc ja que les temperatures són molt més agradables. Durant tot l'hivern arriben a hivernar i, quan ens donen l'augment de temperatures juntament amb el desenvolupament de les flors, s'ajuden a concentrar els tolls. Estiguin aquests tolls on fan la seva respectiva demostració de virilitat per donar per finalitzat el seguici i el posterior aparellament.

Durant aquesta època d'aparellament els tritons tenen la pell més brillant. Els llavis se'ls inflen ia les femelles éssers infla la panxa. Després del seguici i l'exhibició per part del mascle, s'ajunta amb la femella per deixar l'espermatòfor. Ella mateixa els pot arribar a introduir estant a l'aigua. La femella pot rebre els espermatozoides de diversos tritons alhora ja que no existeix un contacte directe físic.

Després de l'aparellament, la femella s'encarrega de buscar plantes on pugui tenir part de terra i aigua on posar els ous i que es mantinguin humits. Deixa caure un a cada fulla de la planta i doblega la fulla per poder protegir-los. Quan passi a poc temps els ous es trenquen i per això surten les larves. En els primers dies, els capgrossos només són petits caps amb dues línies que se'n diu balancins i que ajuden a establir el seu equilibri mentre neden. Quan creixen aquestes línies desapareixen.

El cicle de vida i la maduresa sexual varien entre cada mena de tritó. Quan el seu comportament, veiem que són animals bastant intel·ligents i es poden defensar fàcilment dels seus depredadors. Aquests depredadors són principalment peixos, granotes, gripaus i colobres.

Espero que amb aquesta informació puguin conèixer més sobre el tritó.