A Espanya ens podem sentir orgullosos de tenir espècies que només viuen al nostre país. Això és el que passa amb el tritó pirinenc, un amfibi que només és al nord d'Espanya.
Si vols saber com és el tritó pirinenc, on el pots localitzar a Espanya, de què s'alimenta en aquesta zona, i la seva curiosa reproducció, no deixis de llegir el següent.
Característiques del tritó pirinenc
El tritó pirinenc, de nom científic Calotriton asper, és un amfibi d'uns 8-12 centímetres de longitud, podent arribar fins als 15cm. La major part corresponen a la cua.
La part del cap és aplanada, amb un musell força rodó i uns ulls saltons que són el que més predomina en aquesta zona. Aquests ulls solen ser negres principalment. La pell la té granulosa i les extremitats són curtes però molt eficients. Gràcies a les petites ungles de color negre que tenen als dits, poden utilitzar-les per excavar i amagar-se al sediment del terra.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/tritons/triton-pigmeu/»]
Pel que fa al color de la pell, el tritó prienaic és, majoritàriament, marró o gris. Ara bé, hi ha dos tipus de tritó pirinenc, depenent que estigui a la zona d'Espanya oa França. El primer té una línia contínua de color groga amb algunes taques petites i saltades d'aquest color als costats; el segon no té aquesta línia i només són marrons o grisos.
Per la seva banda, el ventre és de color groguenc, i es pot veure sobretot als dits de les potes que tenen una mena d'halo d'aquest color ventral.
Una cosa que caracteritza molt aquest amfibi és que, al contrari d'altres, el tritó pirinenc no té cresta. De fet, no en té ni a la part de l'esquena ni tampoc a la cua, cosa que, en el cas de les larves, sí que neixen amb ella, però amb el pas del temps la van perdent.
El comportament del tritó pirinenc
El tritó pirinenc és un animal d'hàbits molt normals. Sol viure sol i hiverna entre 8 i 9 mesos. És més nocturn que diürn, usant les nits per caçar o fer altres activitats, i el dia per dormir amagar-se d'altres animals.
La diferència entre un mascle i una femella
El dimorfisme sexual del tritó pirinenc té a veure amb el físic. I és que el mascle té el cap més gran i amb més volum que la femella. A més, la cua del mascle és més llarga i musculosa, també pel fet que és una part molt important a l'hora de la reproducció.
A la femella, la cua és força més curteta i té la part de la claveguera amb una obertura més llisa i longitudinal (en el cas del mascle és semiesfèrica i voluminosa).
[relacionat url=»https://infoanimales.net/tritons/triton-palmejat/»]
On viu
El tritó pirinenc és endèmic dels Pirineus, i el pot trobar tant per Espanya com per França i Andorra.
Li agrada viure a la zona de muntanya o d'altimuntanya, parlem d'entre 500 i 2.500 metres d'alçada pel que fa al mar. Ho farà sempre a llocs on hi hagi aigua, principalment torrents i aigua freda. I malgrat els corrents, es maneja força bé per la zona, tant per alimentar-se com per reproduir-se.
Està amenaçada a causa de la proliferació dels peixos, sobretot de les truites, que se n'alimenten, així com la pèrdua del seu hàbitat natural, cosa que provoca que hi hagi pocs exemplars.
L'alimentació del tritó pirinenc
L'alimentació principal del tritó pirinenc es basa a menjar insectes, cargols i cucs. Tot i l'hàbitat on viu, hi ha molt d'aliment del que es pot alimentar, entre els quals hi ha les mosques, mosquits, larves d'invertebrats, escarabats, molts tipus de lumbrícids… Per això és molt fàcil menjar i desenvolupar-se.
A més, és capaç de menjar-se larves d'altres espècies, o fins i tot de la mateixa espècie.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/tritons/triton-jaspejat/»]
Els seus hàbits de caça es basen a esperar al clarejar o al capvespre per buscar preses de les quals alimentar-se. Espera amagat fins que localitza la seva víctima i és llavors quan la caça. És molt ràpid.
La reproducció del tritó pirinenc
La reproducció del tritó pirinenc és força curiosa i cridanera. Tot i que es diu que aquest animal és d'hàbits nocturns, la veritat és que, a l'hora de reproduir-se, també pot estar actiu pel dia. Per això, és habitual que es trobe a l'època reproductiva.
A l'hora d'aparellar-se, el mascle canvia de color el ventre, passant a ser taronja o vermell, i és qui crida l'atenció de la femella per intentar «enamorar-la». Quan aquesta se li acosta, i el mascle no nota resistència, el que fa és capturar-la amb la cua. L'agafa per la part posterior del cos i llavors l'agafa amb força perquè no es pugui escapar. Per descomptat, tot això té lloc dins l'aigua, que és on fan l'amplexus, un de tan fort que té una explicació. I és que on viu el corrent pot ser fort i com més enganxats i assentats estiguin, menys possibilitats hi ha que els espermatòfors es perdin per l'aigua.
[relacionat url=»https://infoanimales.net/tritons/triton-iberico/»]
De fet, la femella en aquell moment, amb les potes posteriors, serveix d'ajuda al mascle perquè s'encarrega de introduir els espermatòfors a la claveguera i que així no se'n perdi cap.
L'amplexus pot arribar a durar un dia sencer, que tots dos romandran units en aquesta posició tan curiosa.
La femella porta els ous un temps, per després dipositar-los sobre pedres, a les zones on el corrent de l'aigua sigui molt suau i hi hagi poca profunditat. A més a més, cal que la temperatura de l'aigua sigui d'uns 12 graus. Pot arribar a posar entre 15 i 67 ous dels que naixeran unes larves caracteritzades per tenir una carena a la cua. Aquestes tenen un color negre amb uns punts a la part de l'esquena així com la línia groga característica del tritó pirinenc adult. Començaran a créixer i assoliran la metamorfosi aproximadament a l'any de dos, però de vegades, a la zona de muntanya, i segons el clima, temperatura… pot trigar fins a dos anys.